Dimarts passat s'acomplí una efemèride important per a la ciència i per a la humanitat. Va fer 150 anys que Charles Darwin (1809-1882) va publicar L'origen de les espècies (24-XI-1859), un llibre cabdal i revolucionari en la història del pensament. El llibre exposa les idees sobre la selecció natural i la teoria de l'evolució.

Mentre a Anglaterra la primera edició de 1.250 exemplars es va acabar al cap de poques hores d'haver-se posat a la venda, i les edicions següents en mesos consegüents van tenir el mateix èxit, a casa nostra, molt propers ideològicament al pensament únic de l'Antic Règim, l'Origen de les espècies fou rebut més aviat a puntades. Tal vegada la més coneguda i cantelluda de les guitzes li va arribar de la fàbrica d'anís dels germans Bosch i Grau de Badalona (1870), elaboradors del famós Anís del Mono. El nom de la marca li ve d'una mico provinent del comerç amb Amèrica que vivia a la fàbrica; l'etiqueta, en canvi, mostra un mico que si hom s'hi fixa s'adonarà que té un rostre que s'assembla extraordinàriament al de Darwin. Sigui perquè l'empresari va voler aprofitar l'empenta de L'origen de les espècies (l'humanoide sosté un pergamí que diu: "Es el mejor. La ciencia lo dijo y yo no miento"), sigui perquè els germans Bosch volien fer burla de Darwin amb qui no compartien les teories, el que és força evident mirant l'etiqueta és que el savi naturalista anglès promociona anís català.

A Girona, com a mostra d'aquesta aversió, n'hi ha prou de fer el seguiment de la premsa local. Ni als índexs de la Revista de Gerona (1876-1895), ni als dels Anales del Instituto de Estudios Gerundenses (1846-1975), ni als de la Revista de Gerona (1955-1975) és possible detectar cap referència a L'origen de les espècies o a Darwin.

Pel que fa a la premsa diària, l'estat de la qüestió és bastant il·lustrador. Darwin sorprèn, Darwin fa gràcia, Darwin fa por. Entre 1859 i 1899, els periòdics (Diario de Gerona, Lo Geronés, La Lucha, El Norte i La Nueva Lucha) en fan 37 citacions. En general, el simplifiquen o en fan fàcil paròdia: "aquel gran ateo que se llamaba Darwin"(1891); "Darwin cae en la tentación de poetizar los actos de los animales" (1891); "Darwin no ha tenido en cuenta que el amor todo lo vence" (1891); "El orangután -nuestro verdadero padre, según Darwin..." (1891); "(El evolucionismo) en el orden reliogioso constituye una heregía sostenida con odio sectario; en el orden meramente científico, forma una teoría absurda, desacreditada ya por completo..." (1895); "Esta es una hipótesis tan caprichosa que no se puede admitir de ningun modo" (1899)...

De 1900 a 1939, els periòdics (L'Autonomista, Diario de Gerona, Front, Gerona CNT, Lo Geronés, La Lucha, El Norte) en fan 47 citacions. Tot i que continuen les referències fàcils al mico i a l'home, la política i la societat també estiren de L'origen de les espècies: "La doctrina de Darwin considera utópica la fórmula igualitaria y, por tanto, si fuera lícito atribuir al darwinismo una tendencia política, sería la aristocràtica y de ningún modo la socialista" (1903). El debat és ben viu: "Los seguidores de las doctrinas evolucionistas de Darwin, perdida la fe, despojan al hombre de su naturaleza racional, no atribuyéndole más origen que una miserable célula, producto de la evolución espontánea de la materia inorgànica, o un grotesco chimpancé" (1907). No tothom el critica: "Homenaje a Darwin en Valencia"(1909). La majoria de comentaris són, però, crítics: "Aquí somos un país oficialmente católico, y que sepamos, aun está por elaborar una ley que declare peligrosa la doctrina de Darwin ni otras mucho más disolventes" (1925)... Amb la República (1931-39) s'observa una major i més acurada presència del científic: "Cada vez Darwin tiene más razón".." (1937).

Potser per això, perquè Darwin xocava frontalment amb el nacionalcatoliscisme i força amb el catolicisme, la premsa de la dictadura (El Pirineo, Los Sitios de Gerona i Presència) de 1939 a 1975, només conté 20 referències a Darwin. Algunes cites de la premsa franquista són ben il·lustradores de la misèria de l'època, i representen un retrocés ideològic al XIX espanyol: "Y ya que al resto del mundo no le guía ni siquiera un criterio empírico, sino que se deja llevar, por un presentimiento fatalista o con dejos de influencias deterministas de tipo Darwin, nosotros en España afiancemos nuestro temperamento, conservando el vivero de la Metafísica con la fuente más egregia que es la filosofía cristiana" (1946); "Un chimpancé... ilustre antecesor de Darwin" (1965); "O creación o nada" (1965); A partir de 1965, les referències, encara que escadusseres, citen al científic Darwin amb més criteri. Tot i això, hi ha alguna cita curiosa. A la festa de comiat de 1969 dels reclutes de Cassà va tenir lloc "la presentación en nuestra provincia del conjunto "Darwin Teoria" con sus tres deslumbrantes gogo-girls..." Als anys 1970, encara hi ha "plomes" (majorment catòliques) que escriuen al diari amb provada animadversió a tot allò que s'atreveixi a qüestionar l'ordre establert: "Las teorías poligénicas de Lamarck i Darwin, cuando pusieron en marcha la idea de un ser humano "progrediendo" desde la monera, el protofito y el protozón hasta el superhombre de Nietzsche y el apodigma marxista de "ser el hombre una divinidad para el hombre"..." Fins i tot, columnistes locals treien les seves pròpies conclusions: "Si a Darwin, en sus teorías de la evolución de las especies -que por lo leído ahora quedan totalmente marginadas- le hubiesen atacado así, otra hubiera sido su fama. Si ante sus científicas -aparentemente-disquisiciones..." (1972) Als anys 70, les teories evolucionistes s'anaren sintetitzant amb les cristianes, quasi coincidint amb el pas de la dictadura a la democràcia. De 1976 a 2003, les al·lusions al científic anglès són ja moltes.

En el 200è aniversari del naixement del seu naixement, Darwin ha entrat, aparentment, en la més absoluta normalitat. Fins i tot hi ha qui es diu Darwin (de nom de pila, a Lloret, Blanes, Palamós i Olot; de cognom, a l'Escala); hi ha botigues Darwin; s'han publicat infinitat de llibres "de" i "sobre" Darwin; existeix el CEIP Darwin d'El Prat de Llobregat; el carrer Darwin a Santa Cristina d'Aro i a Palafrugell...

Tanmateix, atenent a l'escassíssim abast popular de l'efemèride d'abans-d'ahir no l'altre, Darwin continua fent nosa. Avui, però, no guanyen ni els partidaris, ni els detractors: simplement guanyen els indiferents. La por a saber la veritat, a usar la raó per entendre el món, pot més que la certesa del buit. Si hom fos conscient de la insignificança de la seva condició, deixaria de ser submís i obedient.