S'atribueix a l'alemany Norbert Elias el primer estudi que documenta com els complexos vincles que els homes i les dones tenen amb els aliments són molt significatius per treure l'entrellat de les relacions humanes i les estructures psíquiques. Quan Elias ho va analitzar en el llibre El procés de civilització, publicat a Suïssa en 1939, la gastronomia encara no s'havia convertit en el fenomen que és en l'actualitat. En l'última dècada els cuiners més famosos han aconseguit eclipsar artistes, escriptors o fins i tot esportistes com a referents socials. La bona cuina i el bon menjar sempre han gaudit d'un reconeixement popular, però la irrupció de la gastronomia com a signe de distinció ha obert un nou espai turístic i cultural. Són nombrosos els mitjans de comunicació d'Europa que escriuen i parlen de les comarques gironines a partir de la gastronomia. És cert que la punta de llança ha estat Ferran Adrià, i també els germans Roca, però el reconegut treball d'aquesta elit ha permès, d'una banda, donar a conèixer la rica gastronomia gironina i catalana i, d'altra banda, ha estimulat molts altres professionals a seguir el seu exemple. Així, la província de Girona s'ha convertit en la segona de tot l'Estat amb més estrelles Michelin (19), només superada per Barcelona (32) i per davant de Madrid (16). Quan es parla de turisme de qualitat, d'innovació o d'excel·lència aquí tenim l'exemple: la tercera estrella aconseguida pels germans Roca, la segona de les Cols d'Olot o la primera de la Fonda Xesc de Gombrèn i el Bo.tic de Corçà, que se sumen a les que ja tenien altres restaurants gironins amb El Bulli com a principal model. Pràcticament tots ells tenen un nexe en comú: negocis familiars que han començat de zero i que han assolit l'èxit amb treball, esforç i imaginació. O sigui, tot el contrari de l'especulació. A part del valor afegit que aporten a la promoció exterior de les comarques gironines, són el millor exemple en època de crisi.
