Els catalans estem decebuts, hi ha desafecció política, i els discursos dels governants no convencen ningú. Ells ho admeten però no n'aprenen i l'únic remei que troben és prometre una "reflexió" que encara avui no sé quan es dedicaran a fer. És temps de reflexió. Hi ha un problema, la gent s'emprenya, topem amb un nou escàndol, tothom tranquil. Tenim el remei. "Reflexionem" i sortida cap endavant. Algú sap si ja han reflexionat sobre el perquè augmenta el vot en blanc? O per la davallada dels índexs de participació? o per com evitar que torni a passar que un senyor de casa bona atraqui un dels referents de la política catalana? A la UdG fa poc van fer eleccions i com que la majoria d'estudiants van passar d'anar a votar, des del rectorat van tenir clar que calia "reflexionar-hi". Hem de reflexionar per la crisi, per la situació econòmica, per l'educació que reben els fills i per com s'explica que la pèrdua de valors augmenti a marxes forçades. Reflexionarem si el Constitucional tomba l'Estatut i prendrem decisions. Potser ha arribat l'hora de deixar de pensar tant i passar a l'acció. Fets, no paraules, com diria aquell en campanya electoral.