RAFAEL TORRES
Sembla mentida que un home com Rodríguez Zapatero, que no només va d'ètic sinó que molt probablement ho sigui, no actuï amb la determinació i la severitat necessàries, en primer lloc, contra els xoriços que pul·lulen pel seu partit. De les últimes revelacions del Fiscal General de l'Estat, crida l'atenció la que al·ludeix al "rànquing" dels corruptes, això és, de polítics imputats en casos de corrupció: hi ha en aquest llistat repugnant més individus del PSOE que del PP, malgrat el nombre crescudíssim d'aquests.
Fa uns dies, a Barcelona, un miler de persones es van manifestar contra la corrupció, demandant, només, que Espanya sigui un país normal on l'excepció raríssima sigui que els polítics robin als ciutadans o, el que ve a ser el mateix, s'enriqueixin a les seves expenses. Mil persones només, cinc-centes segons la Guàrdia Urbana. Ara bé; en d'altres ciutats, cap. Que el fenomen que soscava les ja fràgils estructures de la nostra democràcia, que amenacen aluminosi pels pèssims materials que es van usar en la seva construcció, i que trasllada a la població la idea que en política s'hi és per recollir i allunyar-se de la intempèrie en la qual viu el comú de la ciutadania. Convoqui en una ciutat de quatre milions només mil, revela una resignació bovina davant el tumor que explica, en part, el seu avenç imparable per l'organisme de la nació. Gairebé 300 dels polítics actualment imputats per xoriços pertanyen al PSOE, en el qual van fer carrera fins a aconseguir treure el cap a l'Administració, de manera que el govern del PSOE, i assenyaladament el seu màxim responsable, té l'obligació, bé que no demandada per una massiva manifestació popular, de purgar els de casa seva abans d'emprendre la ja inajornable tasca de combatre de veres la corrupció que assola el país que governa. No es tracta d'un afer estrictament judicial, com s'argüeix per justificar la inacció, sinó, per a Espanya, un afer de pura supervivència com a nació mitjanament civilitzada.
