MOISÈS DE PABLO ? MOISDEPA@HOTMAIL.COM
Ja han vist aquest dijous els diaris amb seu social al país publicant un editorial, contundent i dialogant, d'alerta, defensant aquest Estatut que no hi ha manera d'aprovar definitivament. D'una banda, el Partit Popular, amb una majoria circumstancial de jutges afins en el Tribunal Constitucional, juga amb l'ambigüitat d'un discurs que pacta l'Estatut extremeny, fa uns dies; o l'andalús, i les mateixes esmenes, que algunes són inspirades del català, esdevenen aquí perilloses i gens assumibles.
Aquesta actitud d'obstrucció i malfiança serveix per desgastar el president Zapatero. Zapatero, com a valedor de l'Estatut, pateix una erosió gran en el procés, perquè la seva acció és en tela de judici permanent. Pensin en altres valedors d'Estatuts. A casa nostra vam tenir Azaña, i ja veuen com va acabar, amb certesa, el polític més rellevant del segle XX. Aquesta situació condueix a la precarietat d'estar amb els mateixos pressupostos, prorrogats. A una minva de la capacitat de reacció en un període de crisi i, sobretot, a una manca de normalitat. La tàctica de desgastar el rival amb temes que requereixen consens i respecte, palesa manca de maduresa d'una part de l'espectre polític, però també proporciona vots en grups que s'entusiasmen en politíques de l'anti. I l'anticatalanisme proporciona rèdits. Al final, tot plegat, comptat i debatut, serà per aquest 18 per cent, havíem representat un 25 per cent del producte interior brut, de la riquesa de tots els ciutadans de l'Estat, i que prové de Catalunya? En el fons, serà això?
