JORDI TUDELA
o és costum del Departament d'Acció Social i Ciutadania respondre des de les pàgines dels diaris les queixes que, legítimament, això sí, els ciutadans puguin expressar amb relació al funcionament dels serveis socials i particularment sobre el desplegament de la Llei de la dependència. De vegades, però, no podem passar per alt algunes crítiques com les que va fer el senyor José Luis Torres el passat 20 de novembre en un article publicat en aquest diari. Des del Departament d'Acció Social i Ciutadania volem sortir al pas de les desqualificacions del senyor Torres i que no fan més que transmetre una imatge d'insensibilitat per part de l'Administració que no es correspon amb la realitat.
En el seu escrit, el senyor Torres assegura que ha tingut l'oportunitat d'assistir a un acte de valoració del grau i nivell de dependència i desqualifica el procés perquè afirma que va tenir lloc "dins el recinte de la residència per a gent gran" on viu la persona sol·licitant.
D'entrada cal aclarir que no tothom que viu en una residència per a gent gran és per definició una persona dependent. Algunes vegades no és la falta d'autonomia personal sinó altres motius els que comporten l'ingrés d'una persona gran en un equipament d'aquest tipus. En qualsevol cas, la Llei especifica clarament que la valoració de la persona sol·licitant tindrà lloc en el seu lloc de residència habitual (sigui en centre o en el domicili particular), ja que es tracta de valorar la necessitat d'ajut en el seu entorn.
Per això és sorprenent la indignació del senyor Torres i ho és encara més quan ell mateix afirma que quan el professional de l'equip de valoració va interrogar la persona sol·licitant de l'ajut de la dependència aquesta va respondre que pot "menjar sola, raspallar-se les dents, aixecar-se i vestir-se sola, pujar a l'ascensor..". Sense conèixer en profunditat el cas tot apunta que no ens trobem davant del cas d'una persona amb dependència o, si més no, amb dependència gran o severa, que són actualment els graus que tenen dret a rebre les prestacions previstes a la Llei.
Cal tenir present, a més, que el barem no respon a cap caprici del Departament d'Acció Social sinó que és un document consensuat i aprovat per les comunitats i l'Estat. Aquest instrument ofereix les màximes garanties perquè té en compte qüestions específiques com l'edat de la persona sol·licitant i també si es tracta de persones amb malaltia mental, disminució psíquica o trastorn cognitiu. S'aconsegueix així que la valoració sigui més aproximada a la seva situació personal.
Per arrodonir-ho, la presència del valorador per comprovar in situ l'estat de la persona sol·licitant i recollir tots els seus suggeriments (si n'hi ha) ofereix les màximes garanties i permet ajustar al màxim el dictamen final a les necessitats reals del demandant.
