Gastar-se una fortuna en combustible i passar-se més de cinc hores al dia al cotxe o llogar-hi un pis. Són les dues opcions que tenen els professors de bona part de les comarques gironines quan són enviats a cobrir una plaça d'interí o substitut a Puigcerdà. La temporalitat del nomenament fa que molts no renunciïn a la seva vida quotidiana anterior, per la qual cosa es veuen obligats a duplicar despeses. Però això no és el pitjor, sovint. "És molt greu que un govern que té una llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral t'obligui a agafar una feina que no et dóna més opció que deixar la teva família", denuncien Laura López i Cristina Geremias, de Porqueres i Blanes, respectivament, mares de dos fills totes dues i totes dues amb plaça provisional a Puigcerdà, a més de 200 quilòmetres de casa seva. Un servei telemàtic posat en marxa per Educació s'encarrega de fer aquests nomenaments sense tenir en compte per a res, o almenys ho sembla, les ?circumstàncies personals dels nomenats.

La situació d'aquests professors, que Diari de Girona revelava en un reportatge publicat diumenge, posa de relleu un doble mal endèmic d'aquest país: la manca de consideració de la burocràcia cap als ciutadans, i el maltractament sistemàtic que pateix la Cerdanya, una comarca integrada en part a la demarcació de Girona però que està allunyada de la resta de les comarques gironines per les dificultats d'accés, i que fa anys que reclama solucions per als problemes que li ocasiona la divisió provincial (els seus ciutadans han d'anar a fer gestions a 8 localitats diferents de 3 províncies). Si és evident que ser enviat com a professor a la Cerdanya és vist com un greu problema o fins i tot un càstig per bona part dels professionals de l'ensenyament gironins (i aquesta no és la millor disposició d'ànim per fer classes), per què no se n'hi poden enviar de localitats més properes (la Seu d'Urgell, per exemple) tot i que no siguin de la mateixa demarcació? No es tractava de superar les províncies? Fets, doncs.