Hom assegura que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut trepitjarà la dignitat dels catalans i serà una farsa perquè emanarà d'un òrgan mancat de legitimitat. Molt greu, no?

Per copsar l'opinió de la gent, el ?diumenge vaig sortir al carrer. Primer vaig preguntar a un venedor de cupons si acceptaria una retallada de la norma bàsica de Catalunya: "No ho veig clar, però caminem per poder ser", va respondre el cec amb dignitat. Seguidament vaig entrar en una farmàcia per demanar a una usuària com s'ho prendria si el tribunal ficava el nas a la llei de lleis. Em va escridassar mentre recordava amb indignació que feia dos anys que estava a la llista d'espera per a una operació de pròtesi de genoll.

Vaig marxar escopetejat per refugiar-me en un bar. Els parroquians estaven indignats per les pilones assassines, culpables de la mort d'uns joves motoristes, que infestaven els carrers del poble. Ni una espurna d'alta expectació per la sentència de l'alt tribunal.

A la plaça de l'Església hi havia un grup amb els ulls clavats al terra. Eren aturats de diverses nacionalitats que s'oferien per a treballs de tota mena. Com s'havia d'actuar si la "cort de cassació" feria la dignitat de Catalunya? "Sense treball, no hi ha dignitat", em va etzibar un d'ells que no volia tornar a l'Equador.

Tot seguit, vaig abordar els qui sortien de missa de dotze. Una parella de la tercera edat no va voler contestar. Una noia va xisclar: "Independència, ja!". La coral de la parròquia, en escoltar la consigna, va entonar Els Segadors.

Vaig trepitjar el passeig del mar per encalçar un esforçat del fúting i fer-li la pregunta del dia. Va respondre indignat que, manessin uns o altres, li tocaria pagar impostos.

En passar pel costat d'una dona amb dues criatures vaig interrogar-la. M'explicà que treballava en un supermercat i estava indignada per la setmana de vacances escolars del proper mes de febrer perquè no tindria ningú que es fes càrrec de la canalla...

Vaig donar per acabada l'enquesta que serà tan fiable com la farsa de referèndums il·legals que es preparen. Ara bé, els resultats d'aquesta mostra no concorden amb l'editorial conjunt dels mitjans de comunicació catalans que, en una iniciativa sense precedents, s'han arrogat la representació de la voluntat popular. Per arrodonir-ho, empresaris, sindicats i polítics s'han adherit al manifest en la farsa d'una comunió d'interessos que provoca esgarrifances.

Mentrestant, la majoria de ciutadans amb nul·la expectació, escassa inquietud i aliena a tota classe d'aventures, afronta la difícil supervivència quotidiana.