Qui és més pirata: el que va al tercer món a robar les escasses fonts de supervivència, o el que es defensa d'aquesta agressió? Per la majoria de mitjans de comunicació els pirates són els somalis que volen impedir el saqueig indiscriminat a què els sotmeten els vaixells del primer món. Oculten que la pesca en aquelles aigües s'està esgotant per culpa de vaixells pirates com l'Alakrana. Els mateixos pescadors somalis expliquen que des que la pressió armada obliga aquests pesquers a allunyar-se de la costa, han tornat les captures i ja no moren de gana. Aquestes qüestions s'oculten en la premsa, que prefereix defensar les grans empreses que esquilmen de tonyina la costa africana i criminalitzar qui vol impedir-ho. Un pobre armat és sempre un perill per als rics i si, a sobre, és negre, a més de perillós deu ser cruel i malvat. I pirata.

Els somalis defensen el que és seu. Si són pirates ho són només en el sentit romàntic de la paraula, el d'uns llibertaris que s'aixecaven en armes contra el poder establert. Simbolitzaven la lluita dels pobres contra els poderosos:Y si caigo ¿qué es la vida?/ Por perdida ya la di/cuando el yugo del esclavo,/ como un bravo, sacudí, resumia immillorablement La canción del pirata. No és gaire probable que els somalis hagin llegit i s'hagin emocionat amb Espronceda però, per si de cas, faria bé el jutge Garzón d'evitar anar de vacances per aquelles costes: Yo me río./ No me abandone la suerte,/y al mismo que me condena,/colgaré de alguna antena,/quizá en su propio navío. Quan a algú li prenen el poc que té de menjar no té el dret de rebel·lar-se, sinó l'obligació. Ho va deixar clar ja al segle XIX el francés Ravachol. Acusat de diversos crims va ser condemnat a mort i, lluny de negar els fets i molt ?menys d'implorar clemència, es va encarar al tribunal tot dient: morir de fam és una covardia i és degradant, vaig preferir tornar-me lladre i assassí. Si ho hagués fet al mar, li haurien dit pirata.