Abans-d'ahir al vespre, al saló de plens de l'Ajuntament es va fer la presentació del llibre Antoni Varés Martinell, dedicat a l'obra fotogràfica d'Antoni Varés. Hi havia molta gent i va ser un acte ple de contingut i, sobretot, ple d'emocions especialment per als seus familiars més directes.
D'aquesta edició voldria subratllar en primer lloc l'acord entre l'Ajuntament de Girona i Anton Maria Rigau per emprendre l'aventura conjunta d'editar uns llibres de fotografia sota el títol genèric de "Girona fotògrafs". El de Varés és el tercer d'una col·lecció que es va encetar amb les fotografies de Joan Martí Centellas i que va continuar amb el llibre dedicat a Josep Buil Mairal. Els responsables em comenten que és imminent la publicació del quart volum. Tot un encert que substitueix i millora les col·leccions de carpetes de fotògrafs que, en els anys vuitanta del segle passat, va servir per posar en primer pla el valor i la transcendència de la fotografia com a testimoni d'una època.
En segon lloc vull ressaltar tant l'Albina Varés, en la seva intervenció, com l'alcaldessa, Anna Pagans, en la seva, van posar en valor l'alt sentit cívic dels dipòsits i de les donacions de documentació i de fotografies als fons documentals de l'Arxiu Històric de la Ciutat. La justa compenetració entre la voluntat dels donants i el compromís de les institucions receptores pel que fa a la conservació, la catalogació i la difusió és el punt d'equilibri en un tipus de tracte que representa el gest de generositat més evident correspost per la justícia d'un tractament adequat.
En tercer lloc, l'acte de dimecres s'afegeix al conjunt d'actes i gestos que l'Ajuntament de Girona ha anat fent per garantir la restitució de la memòria d'Antoni Varés en el patrimoni col·lectiu de la ciutat. La seqüència d'una exposició monogràfica l'any 1994, de les jornades Antoni Varés sobre la Imatge i la Recerca Històrica i, ara, la publicació d'aquest llibre es combinen amb les projeccions diverses de les seves pel·lícules, algunes d'aquestes ja fa un cert temps a la sala Truffaut.
És precisament la projecció d'una d'aquestes pel·lícules la que va interpel·lar la curiositat investigadora de Bernardo Riego, que dedica en el llibre un treball a considerar la fotografia com l'expressió més genuïna de la dimensió fotogràfica de Varés, i estableix de forma inequívoca que és justament en la juxtaposició de fotografia i imatges en moviment que es nodreix la preocupació intel·lectual i experimental del nostre personatge.
Per la seva banda, en un capítol anterior, la Fina Navarrete i l'Albina Varés, amb amor filial, combinen la reconstrucció de la biografia i de la trajectòria d'un personatge nascut a Llagostera l'any 1909 i mort l'any 1966 a Girona encara molt jove. La seva anada a París als disset anys (1926), el seu retorn momentani a Girona (1931) pel servei militar i el seu retorn definitiu a Girona, l'any 1935, després de la mort del seu pare emmarquen una etapa en la qual Varés va estar a París en contacte amb una societat en ebullició, amb cineastes com René Clair, va conèixer el treball gràfic de les impremtes, va descobrir la força del cartellisme i va decidir que conjuntament amb la seva vena artística es dedicaria a guanyar-se la vida amb treballs de disseny gràfic farcits d'una modernitat contundent lligada als moviments racionalistes dels anys trenta. N'hi ha mostres molt evidents en la seva obra catalogada i inventariada per la mateixa Albina Varés.
Però el més singular de tot és el fet que format en la llibertat del París dels anys trenta, el geni creatiu de Varés es troba de cop comprimit en la Girona de la postguerra. S'adapta, en la seva producció, a la demanda i als gustos del moment, però deixa anar el geni creatiu après a París en diverses de les seves produccions, com la que jo mateix vaig mostrar al saló de plens de l'Ajuntament i que és el grafisme que identifica l'establiment de Cal Rei del carrer Nou de Girona, on pocs minuts abans vaig anar a buscar una bossa i un paper per fer paquets per tal de poder-los mostrar. Aquest geni creatiu busca les escletxes del cinema i del món de l'associacionisme concretat en l'ara llegendària AFYC (Associació fotogràfica i cinematogràfica de Girona), i en la fotografia amb una complementarietat indestriables. El llibre conté una mostra molt significativa de les fotografies de Varés, excel·lents i mostra vivíssima dels canvis en la geografia urbana del Barri Vell, i inclou fotografies dels rodatges de les pel·lícules de Varés, sobretot Roc i encara més L'home del sac, tot i que les autores en reporten una llista molt més llarga que enfonsa les seves arrels en algun petit film d'abans de la guerra. I amb referències a activitats lligades a la ciutat promogudes en col·laboració amb en Lluís Bonavia, nom que apareix sempre associat a en Varés o en Lluís Bonaventura, amb qui exploraren la versió cinematogràfica de la difusió del Tapís de la Creació. Sabent que Varés va deixar molt madurada una versió cinematogràfica de Josafat de Prudenci Bertrana ens quedarà sempre la recança de no tenir en la cinematografia de la ciutat una obra d'aquestes característiques.
Finalment no vull deixar de dir que guardo amb molta cura, a casa, L'auca d'en Varés que feia cinema i moltes coses més, que té com a crèdits els de ser d'autor anònim, amb il·lustracions d'Ariadna Casanovas i el disseny i la realització de l'Albina Varés, amb una dedicatòria d'ella mateixa del dia de Sant Jordi de 1986. Deixeu-me acabar amb un petit tast: "La seva vida és un plató/ i Girona la vedette/ De la Catedral ens remet/ al Tapís de la Creació // Roda el Corpus en color/ i les peces d'en Torras Monsó// Fa tertúlies els divendres/ cine-club i faves tendres/ És un home de l'AFYC / que és un grup molt bonic//" i acaba en un gest d'extrema tendresa: "i l'any seixanta-sis va fer cine al paradís".
