Diumenge passat dèiem que hem entrat en una fase definitiva d'esgotament de petroli. Aquest fet, que afectarà de forma important la nostra economia, té un costat encara més dramàtic pel que fa als aliments.

L'aliment és el combustible per al nostre cos. Dèiem que cada dia necessitem 2.500 quilocalories, uns 2,91 kWh, per mantenir la temperatura. En temes d'energia la humanitat necessita l'equivalent a 12 Mb/d (milions de barrils dia) en forma d'energia alimentària. Si comptem que tots els 6.700 milions de persones tinguem la mínima quantitat necessària, cosa que ja sabem que ara no és així, necessitem molta més energia per produir aliments i transportar-los a cada llar. La producció de menjar va associada al consum d'energia, de tal forma que als Estats Units han calculat que per a cada 1.000 quilocalories que arriben a la taula es necessiten 5.000 quilocalories de petroli i gas natural per fer-ho possible. La resta del món, tot i tenir hàbits de consum més moderats, no deu estar molt lluny del factor cinc dels Estats Units en la producció i distribució. Si assumim aquest factor, per una quantitat d'energia global d'aliments de 12 Mb/d necessitem 60 Mb/d suplementaris per elaborar i transportar els aliments. Això és més del 40% de la producció total de petroli i de gas. Ens acostem a aquesta xifra a mesura que al món hi ha més població i que n'hi ha més que imita el model de consum occidental.

Per tant l'esgotament de petroli, si és dramàtic pel fet que comporta el risc de col·lapse de l'economia, ho és més encara perquè afecta directament el menjar quotidià mínim necessari de cada persona que viu al planeta.

És per aquest costat que començaran els primers canvis derivats de l'esgotament del petroli. Sabem que a partir del preu del barril de 200 $ els avions deixaran de volar per cars. No està previst que això passi demà, tot i que ja hi va haver un avís el 2008 arribant a 147 $/b, però és evident que en el trànsit des dels 80 $/b d'avui fins els 200 $/b hi hauran canvis en les maneres de comprar i vendre aliments. Ja podem veure que el transport d'aliments frescos d'una punta a l'altra del món en avió seran els primers a rebre. També podem imaginar que es posarà seny en l'intercanvi d'aliments entre regions, deixant de transportar patates d'un país a un altre quan alhora es transporten la mateixa quantitat de patates del segon país al primer. La globalització i les facilitats dels mercats, junt amb el baix preu de l'energia, han portat a disfuncions importants que caldrà corregir. Tot plegat vol dir que la producció d'aliments ha d'esdevenir més local, la qual cosa significa que hem de fer els possibles per mantenir la pagesia que tenim.

Utilitzem energia per preparar la terra, per adobar-la, per sembrar-hi, per recollir, per transformar l'aliment, en envasar-lo, per transportar-lo, per publicitar-lo, per exposar-lo per la compra i per cuinar-lo. Caldrà una revisió de la cadena agroalimentària que possibiliti menys intensitat energètica per aliment final. El canvi d'una agricultura moderna per una de biològica permet reduccions energètiques importants en la producció: d'un 85% pel blat, d'un 55% pel pollastre, d'un 48% per les patates, d'un 25% en el formatge, la llet, la mantega i el iogurt,... i molts més.

Pel que fa a la ramaderia, als efectes de consum energètic també hi hem de sumar efectes de generació de gasos d'efecte hivernacle deguts al metabolisme dels animals. En un estudi fet a França comparant les emissions de gasos d'efecte hivernacle per la producció d'un quilo d'aliments (excloent el transport, la transformació i l'embalatge) amb l'emissió d'un cotxe,veiem que per recórrer 100 km un cotxe emet 6 kg de Carboni en forma de CO2, mentre que la vedella n'emet 13 kg, el xai jove 8 kg, el bou 6 kg, el cabrit 4 kg, el formatge 3,5 kg, el porc 1 kg,... O sigui, menjar un quilo de vedella genera més gasos d'efecte hivernacle que recórrer 200 km amb un cotxe.

En el darrer segle hem triplicat el consum de carn per persona i any. Segons la FAO la mitjana mundial de consum de carn ha passat de 23 a 37 kg per persona i any. A Espanya la mitjana es troba per sota els 60 kg persona any.

Resumint. Tant des del punt de vista d'esgotament energètic com des del de l'efecte hivernacle és necessari revisar els hàbits alimentaris, menjant menys carn vermella, i reexaminar la cadena de producció i distribució d'aliments.

Una cosa és dir-ho i l'altre serà complir-ho. Perquè els hàbits alimentaris són el resultat de l'evolució del mode de vida. El ritme de treball actual ha condicionat el funcionament de la família traduint-se en una forta demanda de plats preparats (conserves, congelats, sucs de fruites,...) en detriment de productes frescos més llargs de preparar (fruites, verdures, llegums...) i també en una demanda creixent de dosis individuals. Aquestes evolucions indueixen a un augment dels embalatges dels aliments i, conseqüentment, de les pressions lligades a la seva fabricació.

Per tant la reducció d'energia i la seva racionalització no és només un problema tècnic que l'hàgim de resoldre els enginyers i els tecnòlegs. És, per sobre de tot, un problema social que afecta directament al mateix mode de vida que haurem de canviar en el proper decenni.