Cartes

Joan Marti Carbó. lloret de mar.

Ahir nit no vaig poder resistir la temptació d'anar a dormir més tard de l'habitual en mi per tal de mirar el reportatge sobre El Bulli que emetien per TVE1. No gaires països poden presumir de tenir el millor cuiner del món!

Per si hi havia algun dubte, en aquest repor?tatge de producció pròpia quedava ben clar que no és per casualitat que aquest personatge de renom universal hagi arribat a ser un referent mundial, fet que li atorga un poder d'influència en el sector indiscutible. Està clar que aquesta posició no li dóna dret a saltar-se la normativa vigent quant a manipulació d'aliments, i també està clar que si jo ara mateix enumerés la quantitat d'irregularitats que vaig veure en aquest reportatge sobre aquest tema se'm podria titllar d'envejós. Estic segur que molts professionals que estaven mirant el reportatge, a banda de quedar embadalits, també podrien estar en certa manera indignats, en veure com han hagut de complir tantíssimes normatives absurdes, moltes inversemblants, a les seves cuines, mentre el mestre dels mestres sembla que en tingui una feta a mida.

Penso que totes les infrac?cions normatives que va cometre no eren més que això, infraccions normatives. L'execució del seu treball és impecable, digna d'elogi i d'una admiració que li he professat sempre i li continuo professant.

Dubto que a tot un campió del món com en Dani Pedrosa se li passaria pel cap fer un reportatge sobre la seva persona conduint una moto sense casc, i molt més absurd seria pensar que fes campanya per treure l'obligatorietat de l'ús dels casc, però potser seria bo que Ferran Adrià lluités per racionalitzar certs aspectes de la normativa que estan fent la vida impossible a tants cuiners, i que ell, en bona lògica, no compleix.

Ens fan feliços

Maria Ballesteros Cassany. girona.

Moltes persones pensen que la discapacitat és quelcom dolent, insuperable. Conec una fundació de Síndrome de Down on treballa la meva mare i m'agradaria remarcar que el que la fa més feliç no és que una subvenció li surti bé, o que aquell dia aconsegueixi qualsevol objectiu marcat, sinó l'amor amb què la tracten els nois i noies discapacitats que prenen algun tipus de classe allà. Veus que aquelles persones, que et sembla que tot els ha d'anar malament, en realitat són els més feliços. Poder fer feliç algú sense gairebé ni adonar-te'n és extraordinari. Si no fos per ells, crec que moltes persones, entre altres la meva mare, no sortirien tan contentes de la seva feina.

Contesta al Sr. Picas

joan enric carreras i mercader. celrÀ.

Sr. Picas, en les seves cartes sempre ens explica les barbaritas fetes contra l'església i els capellans en l'època de la guerra, i també llegeixo les seves lloances del perquè foren fetes les esglésies, i m'agradaria fer-li unes reflexions. Primer sobre les barbàries crec que per desgràcia s'oblida de l'altra part, i sobretot que l'església el portava "sota tàlem" al que vostè sap qui vull dir, per no dir més coses, i segon, potser sí sap, perquè crec que és historiador, que les esglésies, catedrals i coses per l'estil es feien perquè els reis i governants de l'època eren més burros que una sola de sabata, i l'església, "a canvi d'un lloc al cel" per al rei de torn i la seva família els demanava la construcció dels temples, que després de molts anys, tenen la millor situació en tots el pobles, sempre estan els immobles "a la plaça de l'església", i a més la mà d'obra no els costava res, quina gran pensada vendre "parcel·les al cel", és l'únic negoci que després de 2.000 anys, encara els funciona. Bé, ara ja no venen cel i infern, ja no cola, però encara estan a primera línia. Un altre dia, per què no ens explica el que feien si necessitaven diners o béns materials? Amb la creu al davant, anaven a matar "infidels" i el que tenien de valor aquests "infidels", què havien de fer-ne si estaven morts? doncs... ja en parlarem un altre dia, cordialment.

De què servirà

jaume casademont. banyoles.

Aquests dies previs a la consulta del 13 de desembre estic escoltant comentaris d'alguna gent que això no servirà de res. Estan ben equivocats; als municipis on serà possible exercir el vot, la gent està parlant més d'independència que mai; persones que mai diries estan comen?çant a fer-se la pregunta en veu alta de si això d'anar per lliure és possible. Milers de voluntaris d'arreu del país s'estan mobilitzant per fer que aquesta consulta sigui un èxit de participació. Estem fent un gran i seriós entrenament per al gran referèndum nacional que és farà més aviat del que la gent és pensa. El camí de la independència és llarg i feixuc, però segur que asseguts des del sofà de casa no l'assolirem.

En el gràfic de l'article de Marina Geli publicat dissabte a la pàgina 26, les dades de Girona i Catalunya estaven intercanviades.