Les imatges colpidores que Diari de Girona ha publicat d'alguns indigents que han muntat diferents campaments sota els ponts de França i la Barca a Girona haurien de fer reflexionar profundament sobre una situació que cada cop va a més. Hi ha una altra Girona. La de la gent que, sense cap mena de recurs i com a conseqüència d'una profunda crisi econòmica i sovint d'altres problemes, s'han vist abocats a malviure al carrer. Ja no són les persones que fins ara estàvem acostumats a veure dormir durant les nits als caixers d'algunes entitats bancàries o al replà d'alguna escala.
Els Serveis Socials de Girona adverteixen des de fa temps de l'increment de persones que han de viure amb uns recursos econòmics més que limitats. Alguns casos combinen problemes de socialització o algun tipus de dependència, cosa que provoca que la seva situació personal encara empitjori més. Fa aproximadament un any, Girona tenia comptabilitzades una vuitantena de persones que no tenien cap sostre per viure. Ara, uns mesos després, ja són més de 200. Una situació que no s'havia produït mai en una època recent. La societat gironina no pot donar l'esquena a aquesta problemàtica. El centre d'acolliment de La Sopa dóna refugi a molta gent però no pot atendre tota la demanda que hi ha. L'Ajuntament de Girona ha abocat molts recursos econòmics, més que mai, però això tampoc no és suficient. Les històries de la gent que viu sota un pont són diverses. No s'ha de caure en l'error que situacions com aquestes afecten només la població immigrant. Les seves històries podrien haver estat la de qualsevol persona de Girona. Gent que, d'un dia per l'altre, s'han vist al carrer, els seus somnis han quedat soterrats i les seves perspectives de futur ara per ara són complicades. Cal donar una resposta urgent i solidària i, sobretot, no tancar els ulls davant d'aquest panorama desolador.
