Cartes

cristina hostench martínez.

albons.

És de jutjat de guàrdia, increïble, inhumà, vergonyós, per llogar-hi cadiresÉ No tinc prou adjectius per descriure la tornada amb tren del diumenge dia 6. El que havia de ser una excursió amb una colla d'amics (pares i fills), gràcies al Catalunya Exprés de les 20.21h. sortida de Barcelona (Pg. de Gràcia) a Flaçà, va ser tot una odissea. Pels meus fills, era la primera vegada que pujaven a un tren i creieu-me que se'ns han tret les ganes de tornar a desplaçar-nos en aquest transport per molt de temps. Tot el viatge vàrem estar de peus pels passadissos, asseguts al terra uns sobre dels altres, engabiats, enllaunats, sense po?der-nos moure per no trepitjar el del costat. En tot el trajecte, no va passar el revisor (o perquè sabia que ens el "menjaríem" o senzillament perquè literalment no podia passar).

I els polítics ens demanen que pel bé del medi ambient deixem els cotxes i ens desplacem amb trans?port públic? Senyors, deixin d'escanyar tant el petit particular i exigeixin més als "grans". Uns preus escandalosos per ni tan sols un seient, d'això en dic jo un robatori, per no parlar de la famosa seguretat.

Un abús

Josep M. Loste i Romero. PORTBOU.

El passat 27 d'octubre la Renfe informava que a la línia de Girona es posaven en servei sis nous trens de mitjana distància. El que no deia és que el preu dels bitllets d'aquests nous trens s'apujaria, de mitjana, un 17%. Això és, de totes totes, intolerable. De fet, es pot dir que, una vegada més, la Renfe ha fet "trampes" amb els seus mortificats usuaris; ja que està molt bé que es posin trens nous, però els (vells) problemes continuaran igual. El temps del recorregut del tram Portbou-Figueres-Girona-Barcelona continuarà essent excessiu: tarda més que a l'any 1987. És a dir, la irresponsabilitat política del Govern central continuarà provocant retards i molt d'estrès en els soferts ciutadans/viatgers.

Passa massa sovint

pilar armans planells. girona.

El dimarts 1 de desembe a quarts d'onze del matí vaig caure al carrer Nou amb un cordill plastificat dels que lliguen els diaris o caixes. Això aquí Girona no és notícia, ja que ara que m'ha passat a mi he sabut que feia poc temps 7 persones més ja havien tingut aquesta mala sort. Algunes no es van fer res però d'altres van sortir més mal parades que jo mateixa. També he de dir que la majoria no han presentat cap queixa.

En primer lloc, vull donar les gràcies a les persones de les botigues Blau-Rosa, a les de la perruqueria Arnau, sobretot a un senyor i una senyora que em van ajudar a aixecar i algunes més que es van acostar per interessar-se pel que m'havia passat.

En segon lloc dir que a Girona no fa falta trobar-se res a terra per ensopegar, ja que, començant per les vo?reres metàl·liques dels carrers Santa Clara i Nord i el tros que sembla una catifa de les plaques metàl·liques que els devien sobrar del carrer Hortes, que quan plou o hi ha molta humitat sembla una pista de gel, les rajoles que hi ha sota les voltes de la plaça Independència, negres i blanques a les dues bandes, les fulles que cauen a les voreres, les llambordes mal tallades del carrer Anselm Clavé, entre altres, les voreres amb rajoles trencades i per últim, encara que n'hi ha molts més acabo esmentant els passos de vianants amb la pintura lliscant. Sembla estrany que els "caps pensants" de Girona només es dediquin a fer coses que per la foto estan molt bé, però no pensen en els vianants, i no siguin capaços amb tants anys de pensar com posar-hi remei.

Sant Martí Vell

com a paradigma

Ignasi Veciana i Gramunt.

arquitecte. barcelona

Sant Martí Vell és un poble amb 77 cases i 240 habitants, situat al Gironès al peu de les Gavarres, d'ambient rural i tranquil. El nucli històric, ben conservat, forma un caracterís?tic perfil en el paisatge, del qual destaca el campanar de l'església en un entorn natural. Com altres pobles que han sobreviscut a la destrucció urbanística. Tanmateix, li ha arribat l'hora del planejament urbanístic municipal, li ha arribat el seu "sanmartín". Sense l'ordenació del territori el po?ble seguiria desprotegit. Però, què ens proposa el nou pla? Creixement.

Creixement per augmentar obsessivament la població. Per atendre mesquins interessos d'alguns propietaris emparentats amb l'equip de govern. Per augmentar els recursos econòmics municipals. Per complimentar els estàndards de la llei urbanística. Una llei per a les ciutats, que mai va ser concebuda prenent esment a les petites poblacions rurals. Creixement per obtenir equipaments insostenibles i de dubtosa utilitat. Per construir aparcaments. Creixement de les carreteres, els camins i els carrers. Només determinacions quantitatives fàcilment justificades per estudis sectorials elaborats d'ofici i pel sotmetiment passiu a la reglamentació.

Es troba a faltar la sensibilitat que mereix la protecció del nucli vell i del paisatge de l'entorn. No descobrim imaginació en les propostes de futur, reduïdes al turisme i aquest, reduït a la vegada, a la restauració i l'hoteleria. Tot allò que ens proposa el pla no ens sorprèn, ni ens instrueix. És el mateix plat -fred?- que se serveix en tots els municipis del país. Segueix el mateix camí que destrueix, a poc a poc, el paisatge de Catalunya. A canvi de res, creixement sense imaginació, creixement sense excel·lència.

Resposta

a Joaquim Gil

antonio álvarez díez. bordils.

He de dissentir totalment del parer que exposava el senyor Joaquim Gil, en la seva carta sobre el llibre de l'escriptor Pius Pujades, Trenta cares, trenta creus i una de canto, que m'ha divertit i interessat. Ben lluny de trobar-hi cap mena de mofa o greuge per al sant patró de la nostra ciutat, penso que és una obra conciliatòria i de pensament reposat. Tant de bo que totes les lectures s'allunyessin tant del to crispat que impera a tants àmbits.

Repassa Pius Pujades les festes tradicionals des d'una perspectiva humana i apartada de partidisme o sentiments antireligiosos. Ja és un exercici ben difícil per a aquells que van viure aquells anys amargs. Un exercici de responsabilitat que el que demostra precisament és que les ferides de la Guerra Civil estan més tancades del que alguns voldrien.

Jo demanaria al senyor Joaquim Gil Gómez que llegeixi de nou el llibre, però aquesta vegada sense prejudicis. Encara queden persones que veuen atacs a l'Església on no n'hi ha. Són aquestes persones les que fan un flac favor a la democràcia i la convivència.

Les obres del TAV

els dies festius

toni bardera i trull. girona.

La senyora Isabel Salamaña, com a tinenta d'alcalde de Mobilitat i en nom del govern municipal de Girona, va prometre l'estiu passat a tot el veïnat afectat per les obres del TAV que es respectaria el descans dels dies festius i que, per tant, aquests dies no es treballaria. Després que aquesta promesa no es respectés el dia de Sant Narcís i tampoc el dia de la Immaculada, vull denunciar públicament els responsables municipals que han donat aquests permisos d'obra, amb Salamaña al capdavant, com a persones sense paraula ni honor. Espero sincerament que a les properes eleccions municipals la vostra indecència us passi la factura corresponent.

Isabel Villaescusa és la científica del MiMA de la UdG que ha participat en el projecte per fer innocu amb marro de cafè el crom VI, i no Isabella Villaseca, com per error publicàvem dimecres a la pàg. 9.