Uun estudi de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) sobre la gestió de residus urbans i la neteja en els carrers elaborat el 2007 situava Girona en el lloc 21, sobre un total de 59, de la classificació de ciutats més netes. Es donava la circumstància que totes les millor puntuades eren de la cornisa cantàbrica: Oviedo, Donosti, Bilbao, Getxo, Santander i Vitòria. Dos anys després, costa de creure que Girona estigués en condicions de millorar aquella classificació. La percepció popular és que la ciutat cada cop està més bruta. Aquesta tendència, empresa en els últims sis anys, neix en el moment que l'Ajuntament decideix posar el seu èmfasi en el reciclatge i deixar de banda la neteja dels carrers. Ambdues coses són complementàries, però sembla que l'Ajuntament no ho entén així, malgrat que entre 2005 i 2008 va apujar més d'un 22% la taxa d'escombraries domèstica, molt per sobre de l'IPC. És evident que a la tardor, les ciutats s'omplen de fulles, i que totes no es poden recollir d'avui per avui, però el que no és raonable és que passin quinze dies sense que els serveis de neteja facin la seva feina. O setmanes, com es podia observar en alguna de les fotografies publicades ahir. Hi ha zones i voreres que, literalment, fan fàstic. Per allò de guardar les aparences, el treball dels ?escombri?aires és més o menys correcte en el centre de la ciutat. En canvi, els barris de la perifèria estan absolutament abandonats pels serveis de neteja municipals. Els carrers nets i ordenats són el principal aparador d'una ciutat. En els municipis que tenen el turisme com una de les seves principals activitats econòmiques, com és el cas de Girona, no és suficient oferir uns atractius culturals i històrics. Cal oferir una bona imatge de la ciutat. I no només per als visitants, sinó per als seus propis veïns que tenen una de les pressions fiscals més elevades d'Espanya.
