JOSEP CORNELLÀ I CANALS
Demà passat se celebra la festa jueva de la Hanukkà, la festa de les llums. És la segona festa en importància per al poble d'Israel, després de la Pasqua. Cada dia s'encén una nova espelma en el canelobre de vuit braços, més un de més gran que els alimenta. Si el número set representa la totalitat (els set dies de la creació), el fet d'encendre la vuitena espelma significa que més enllà encara hi ha llum. Vaig conèixer la celebració joiosa d'aquesta festa a París, i vaig participar-hi quan es va celebrar a Girona, l'any 1992, prop de la Torre Gironella, essent la primera vegada que tenia lloc a Sefarat després de l'expulsió del poble jueu per part dels anomenats Reis Catòlics. Fa uns dies, es va celebrar la festa del xai (Aid el Adha), una de les més importants per als seguidors de l'Islam. S'hi recorda el sacrifici que Abraham va oferir dalt de la muntanya en lloc del seu fill Isaac. Hi vaig participar al que era territori espanyol del Sàhara durant la mili. El "san?tón", home format en l'estudi de l'Alcorà, em va explicar l'origen i la tradició d'aquesta festivitat. I a la seva khaima vam tenir una interessant conversa sobre la grandesa d'un Déu únic i gran, capaç de manifestar-se de diferents maneres. Avui en diríem diàleg interreligiós.
I tot plegat coincideix amb la preparació de les festes de Nadal en l'anomenat món cristià. Matiso, ja, que la celebració del Nadal, tal vegada a diferència de les anteriors festivitats assenyalades, té avui un component social i comercial que ultrapassa el sentiment cristià. Però no per això es deixen de fer presents les representacions en imatges de pessebre o en funcions de teatre amateur el fet del naixement d'un Nen que suposa una esperança per a tot el món.
Per tant, si fa uns dies vaig felicitar els amics seguidors de l'Islam, i, en aquests dies, estic felicitant els meus amics jueus, també estic preparant, com cada any, les felicitacions del Nadal.
Les diferents religions tenen un suport en unes determinades cultures. Escriu Raimon Panikkar que la religió confereix a la cultura un sentit últim, i la cultura presta a la religió el seu llenguatge. Però apareixen els fonamentalismes. I es desvirtuen així els valors positius de les religions. A les tres religions anomenades "del Llibre" (jueus, musulmans i cristians) hi ha aparegut el càncer del fonamentalisme, que porta a la guerra en nom de Déu, la pitjor de totes les guerres. A vegades guerres psicològiques. Massa sovint guerres de destrucció. Ha estat un fet del passat i és un fet del present. El meu desig, en aquestes vigílies de Nadal, és que no sigui un fet del futur. Amb raó Hans Küng afirma que no hi haurà pau al món si no hi ha pau entre les religions, i que no hi haurà pau entre les religions si no hi ha diàleg entre elles. Salam, Shalom, Pau!
