Resposta al

Sr. Garrido sobre les illes Formigues

Joan Ball-llosera Llagostera. President Associació d´Usuaris

del Medi Natural de Catalunya.

Per al·lusions a l´escrit del Sr. Garrido al Diari de Girona del 14/12/09. Tinc entès que vostè té una relació laboral directa amb l´Ajuntament de Palamós i la mateixa Confraria, en part això explica el seu interès per la reserva, ja que entenc que és part interessada i beneficiada.

El 29 de novembre es va fer a Catalunya la segona manifestació contra una Reserva d´Interès Pesquer. La primera es va fer l´any 2002 a les illes Medes. El Ministeri de Foment va publicar el projecte el juliol de 2002, però, abans que finalitzés el termini de 45 dies per presentar un contenciós contra la reserva, el mateix Ministeri va derogar i retirar l´ordre en la seva totalitat. Dos dies abans s´havia fet una manifestació contra la Reserva Illes Medes. Rectificar és de savis, i l´alcaldessa de Palamós, per què no rectifica?

A Canàries han retirat el projecte de reforma de la Llei de Pesca, suposava prohibicions similars a les que es plantegen a illes Formigues. La pressió popular contrària ha aconseguit la retirada del projecte fins que no s´arribi al consens amb totes les parts perjudicades.

El 24 de novembre s´aprova al Con­grés una moció instant al previ consens amb les parts afectades abans de tirar endavant la Reserva. Els ajuntaments de la zona, especialment el de Palamós, no fan cas del que va decidir el Congrés dels Diputats.

Captures de peix declarades a Palamós: any 2004, 1.316 tones; 2005, 1.612 tones; 2006, 2.189 tones; 2007, 2.398 tones; i el 2008, 1.676, tones. O sigui que no pateixi, estadísticament s´extreu a Palamós el màxim que es pot treure i el peix cada any s´autoregenera, l´estadística és clara, el promig es manté, algun any fins i tot va a l´alça, per tant podrà seguir menjant peix local.

Comença a entendre per què seguim cridant no a la presa de pèl que suposa aquesta mal anomenada Reserva.

Sobre el

canvi climàtic

José Mª Verges renau. figueres.

Si hem llegit La matemàtica de la història, del Sr. Alexandre Deulofeu de Figueres, veurem amb dades històriques que totes les civilitzacions i imperis tenen el mateix període d´existència. Els entesos en la matèria ens podrien dir si obeeix a un procés biològic, com és la infància, maduresa i vellesa, o obeeix a uns gens depredadors, que hem heretat dels nostres remots avantpassats que encara no hem pogut suprimir.

De la crisi econòmica que estem passant, els que ja tenim certa edat n´hem passat ja per unes quantes. Els governs fins al moment no han mirat d´arreglar això, ni trobat la manera de posar remei al canvi climàtic. Això sí, moltes conferències discutint sobre si són galgos o podencos, però sense solucionar res.

Si al nostre món hi hagués un ordre programat en lloc del capitalisme salvatge que patim, moltes crisis econòmiques, per no dir totes, no existirien, com així mateix no hi hauria canvi climàtic. Si en una ciutat que necessités 100 habitatges a l´any per créixer, en construíssim 1.000 de cop, tindríem habitatges per deu anys i amb això falta de construcció, atur i crisis per uns anys i si a això hi afegim, cotxes, teles, etc., la crisi està servida.

Als països desenvolupats, la natalitat i mortalitat estan quasi equilibrats. En canvi als països subdesenvolupats la natalitat és extraordinàriament gran a pesar de la mortalitat tan gran a causa de la fam i les malalties. Si bé la Xina ha solucionat aquest problema amb un control de natalitat, sense haver d´arribar a aquest extrem es podrien fer campanyes sobre els anticoncep­tius, amb la qual cosa la mortalitat disminuiria, ja que no és igual haver de mantenir set fills que dos, i de pas solucionaríem el problema demogràfic. Segons les estadístiques, ­l´any 2050, que està a tocar, el món tindrà 9.000 milions d´habitants, i sense anticonceptius 11.000 milions. Aquesta quantitat, amb l´efecte climàtic que tenim, farà la vida molt difícil en alguns llocs i impossible en altres; amb l´augment de la temperatura hi haurà més evaporació i pluges torrencials en alguns llocs i desertació en d´altres.

Si les nacions no aprofiten el temps per iniciar una programació econòmica i un control de la natalitat, pot ser, com diu el Sr. Deulofeu, que desapareguem, com ha passat en moltes altres civilitzacions.

Els grans depredadors econòmics, amb el seu afany d´acumular diners, no s´adonen que aquests diners només seran misèria pels seus descendents!

Contra l´atur,

sistema alemany

Josep m. roura coll. girona.

Tenim a l´Estat espanyol la taxa d´aturats més gran d´Europa i això és un fet terrible i més per la poca feina del Govern per solucionar-ho.

Penso que un dels errors que ha fet el Govern és malgastar els diners dels contribuents, amb ajudes a les grans empreses per la por que aquestes posessin a l´atur uns centenars de treballadors i en canvi no han donat cap ajut a la petita i mitjana empresa que és la que realment té la massa obrera més gran i que en no rebre ajuts aquesta sí que ha tancat i ha posat un nombre més elevat de gent a l´atur, cinc d´aquesta, quinze de l´altra, vint-i-dos de la de més enllà...i això sí que suma i fa mal.

Pel que es diu també una part de culpa la tenen els sindicats que reben un munt de diners per mantenir una pau social, però en detriment del treballador.

Penso que el sistema alemany pot ser bo. Penso que és un error donar uns diners a l´aturat per no fer res i a més que té un temps determinat de cobrament. Com deia dies enrere en una altra carta, ni sindicats ni govern es preocupen del neguit de l´aturat que se li acaba l´entrada d´ingressos i menys de la frustració que senten moltes persones aturades pel fet de no poder treballar, de sentir-se inútils a la societat i això no és bo per a la gent ni per al país.

Del problema de l´absentisme laboral això és tema per a una altra carta, però és vergonyós ser els que en tenim més d´Europa. Alguna cosa falla, i ha de canviar i ja.

Els gats de Girona

vera kobau. l´ametlla del vallÈs.

Cada any per Temporada Alta, estem a Girona. Som un grup d´amics de Barcelona i comarca i cada cop que passem pel Pont de Pedra se´ns encongeix el cor en veure els vostres gats al costat del riu, diria que sense sortida i sense cap resguard.

Ens preguntem per què, a la petita la Garriga per exemple, l´Ajuntament s´ocupa d´ells frenant amb l´esterilització i manteniment el so­brenombre de gats i finançant l´Associació ProGat (Barcelona i províncies) que fa un excel·lent treball per aquests utilíssims animals, contra la invasió de rates. Fa alguna cosa, el vostre Ajuntament? Què passa si el riu augmenta el seu cabdal en un lloc sense sortida?

Crec que als mateixos gironins els interessaria saber i espero que un article posi el tema a la llum? que «cultura» vol dir també això: responsabilitat amb la seva fauna. Eutanàsia, esterilització i vida decent per als que queden.

Zones blaves: recaptar i prou

eugeni domingo ribary. bescanó.

Un dels motius pels quals des del meu poble vaig deixar d´anar a la perruqueria que anava de feia temps a Girona va ser la manca d´aparcament. I si a això hi sumen ara les zones blaves encara hi vindré menys a comprar, com per exemple a una coneguda peixateria de Sant Narcís on he comprat tota la vida.

Les zones blaves i verdes només van bé per als ajuntaments pel que recapten. Per què no fan les zones taronges, com en d´altres municipis, on l´aparcament és gratuït però amb limitació horària? De la manca d´aparcament creixent a Girona només en té la culpa l´Ajuntament i la seva manca de planificació i les polítiques desviades que s´estan aplicant.

Senyors comerciants de Sant Narcís, a mi ja m´han vist prou!