ÀNGEL DE VEGA
Aquesta sí que és bona, ara resulta que els històrics referèndums de diumenge passat només van ser una manifestació, una mena d'esclat de rebuig a la propera sentència del Constitucional sobre l'Estatut. Coi, jo em pensava que en les manifestacions s'hi duien pancartes i que s'hi cridaven eslògans i no pas urnes i paperetes. Però, és clar, la capacitat d'alguns a l'hora de tergiversar la realitat en benefici propi és infinita, perquè les manifestacions es fan al carrer i les votacions en col·legis electorals. Però, bé, què hi farem, sempre n'hi ha que no es volen enfrontar amb els fets i que els oculten sota bonics vestits regionals a la manera de l'antiga Coros y Danzas.
Però amb aquest inici m'oblidava de felicitar tots aquells i aquelles que d'una manera cívica, desinteressada i -per què no dir-ho?- patriòtica, s'han mobilitzat en tants pobles i ciutats perquè l'organització d'aquestes consultes fos un èxit sense precedents. El reconeixement que els han negat Espanya i els seus mitjans de comunicació l'han obtingut sobradament tant des de la BBC, Le Monde i Libération com des de moltes més cadenes de televisió i diaris d'arreu del món. I és ben curiós que una demostració de civisme i d'organització tan destacable, de societat civil democràtica i lliure expressant-se amb total llibertat d'una forma tan digna, hagi estat ocultada i menystinguda a l'Estat espanyol i en canvi elogiada i posada com a exemple a Europa i arreu del món. Però també cal ser conscients que el 13D ha estat un cop de puny a la sacrosanta unitat d'Espanya difícil d'entomar i que això fa mal. Ara bé, que es preparin, perquè en vindran més.
Dit això, però, recordem que l'antiga Roma era temuda no només per les seves legions, sinó també per la seva política de divideix i venceràs. És a dir, que ara, després del 13D i abans dels propers referèndums, Espanya i els seus servents a Catalunya (que n'hi ha molts) intentaran de totes les maneres possibles que la unitat de la nostra societat civil es trenqui, es fragmenti en bàndols i segments de lluites internes que l'afebleixin. El mètode, el sistema, és vell de més de dos mil anys. Algunes declaracions de dilluns passat ja apuntaven en aquesta línia: que si hi havia hagut dues plataformes, que si la d'Osona ho havia muntat millor, que si algú en volia treure rèdit polític i personal... Escolteu, no cai?guem en aquesta trampa tan i tan antiga, perquè si ho fem, caure-hi de quatre potes, farem les delícies de la indivisible unidad de España i dels seus esbirros. Nosaltres, com a societat civil catalana, democràtica, organitzada, moderna i oberta a Europa i al món, hem d'anar a la nostra, units, fent pinya per al nostre futur com a país independent integrat a la Unió Europea.
L'èxit aconseguit diumenge passat és històric. Alguns l'han volgut desvirtuar inaugurant una línia de metro estatutària i completament constitucional. D'altres, dient de memòria la lliçó dictada des de Madrid, un mateix discurs per a tot Espanya. I fins i tot alguns (completament descol·locats políticament des de fa mesos, de fet des que van deixar de governar) han promès que llegirien atentament els resultats i que els traduirien adequadament. O sigui, seguint la seva línia habitual de parlar molt per no dir res i sobretot no fer res que pugui canviar un escenari que en el fons ja els va bé: ser catalans unionistes i per tant espanyols.
Però deia que el 13D ha estat un èxit i m'atreviria a dir que ha estat un èxit malgrat aquesta patuleia de constitucionalistes, exfranquistes i unionistes amb Espanya en general. És més, la nostra societat civil els ha deixat enrere, completament de banda en aquesta fita històrica i això posa en evidència la seva mediocritat política a l'hora de recollir els anhels del nostre poble. De fet, caldria preguntar-nos a quin poble serveixen, al nostre, a Espanya, exclusivament als seus interessos i ambicions personals? Un servidor fa temps que ho té molt clar.
De fet, si ens hi fixem una mica, el 13D ha servit més que res per posar en evidència la seva insostenible, insuportable mediocritat política i fins i tot personal a l'hora de fer un mínim servei al nostre país. Ara bé, tenen tanta poca vergonya que el dia que es proclami la independència de Catalunya es clavaran cops els uns als altres per sortir al balcó al costat de l'autoritat (?) encarregada de proclamar-la. Llavors, quan això passi, que no serà d'aquí a massa anys, llavors sí, seran independentistes i patriotes catalans des del primer dia. Però, entretant, uns llegiran, interpretaran i traduiran (els cal un diccionari?) adequadament els resultats electorals, d'altres inauguraran i encara d'altres repetiran de memòria la lliçó dictada des de Madrid.
Per tant, repeteixo, que no ens enganyin, perquè ara, descol·locats i bandejats com estan de la realitat del nostre país i sobretot del seu futur, intentaran reconduir la situació en favor seu dient i fent el que calgui, sense cap mena d'escrúpol. I compte, perquè el seu marge de maniobra encara és molt ampli. En resum, que ara, més que mai, cal unitat de la societat civil que ha fet possible aquests referèndums, continuar treballant per a un futur lliure del nostre país i sobretot no caure en la divisió interna. No ens dividiran!
