La nova distribució territorial de Catalunya, prevista a l'Estatut, és un vell objectiu des de la recuperació de la Generalitat. No ha estat mai una demanda de la societat catalana en general, però no és menys cert que hi ha casos com la Cerdanya que necessiten una adaptació de les estructures administratives al seu territori. Inicialment, l'objectiu era donar un major pes a les vegueries (en principi seran set) i aprimar les Diputacions provincials. Finalment, el projecte, com ja va avançar Ausàs l'agost de l'any passat, preveu que les diputacions desapareixeran de l'escena politicoadministrativa. En definitiva, i a efectes pràctics, l'avantprojecte pretén que les quatre províncies actuals es converteixin en set. D'entrada, comporta uns problemes legals. L'article 137 de la Constitució diu que "l'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en Comunitats Autònomes". La Constitució no es refereix explícitament al nombre de províncies. Per tant, es podria arribar a interpretar que el concepte no varia. Sí que tindria efectes administratius i electorals. En aquest sentit, és molt probable que necessités l'aprovació dels dos terços de les Corts Espanyoles. Això vol dir que serien necessaris els vots del PP. No serà senzill. A banda de la tramitació parlamentària a Catalunya i de l'acceptació per part de l'Estat, dos camins plens d'obstacles, d'entrada l'avantprojecte preveu un increment del 60% dels càrrecs electes. Els actuals 130 diputats provincials es convertiran en 207 veguers. Fa dos anys, l'aleshores conseller de Governació, Joan Puigcercós, va mostrar la seva voluntat que la reforma territorial no representés un augment de funcionaris. No va parlar de càrrecs polítics. D'entrada, sembla inoportú en una conjuntura d'elevat endeutament. Els ciutadans volen administracions efectives, no que s'hagi d'incrementar la despesa politicoburocràtica.
