Cartes

la C-31?

Thaïs Botinas. Albons.

Sr. Nadal, cada dia passo per la C-31 i encara no entenc el que estan fent. Quin sentit tenen tants ponts, tant asfalt i tants llums? No n'hi havia prou amb arreglar la que ja hi havia? Si en alguna cosa estem d'acord tots els que vivim en aquesta zona (des dels pagesos fins als neorurals) és que aquesta carretera és sobredimensionada i és una exageració, per no dir una veritable barbaritat. El que dic no és gens utòpic. Estem al segle XXI! Els qui no toquen de peus a terra són els polítics com vostè i els qui prenen decisions que ens porten més ciment, més CO2 i més contaminació. Dilapidar innecessàriament milions d'euros per dinamitar el territori, transfigurant el paisatge d'una plana, cantada per poetes com Fages de Climent, Maragall, Pla i tants d'altres. És això una millora? Jo toco de peus a terra i sé que el futur només té una possibilitat: la sostenibilitat ecològica!

L'impacte d'aquest nou traçat no tan sols serà de dia. Queda pendent la fase ineludible de la il·luminació. El futur de l'Empordà és a les nostres mans. Reflexioni, Sr. Nadal, reflexioni.

L'empenta

d'un poble

joan janoher i sadurní. forallac.

Vull fer referència a l'èxit del programa de La Marató de TV3. Com sempre, la col·laboració solidària i del reconeixement de la malaltia minoritària ha despertat de manera voluntària l'acceptació de contribuir a desenvolupar la tasca de recaptar diners per a la investigació d'aquestes malalties que tant preocupen les famílies dels afectats. Una vegada més s'ha demostrat que com a país sense estat tenim la força de moure la ciutadania en la recerca dels mitjans econòmics necessaris per a l'ajut que s'escau als científics de casa nostra. Tot això és possible quan el poble valora la mancança de les seves necessitats, demostrant amb enteresa i responsabilitat del que som capaços d'aconseguir i de fer.

Crec que com a catalans sempre hem estat a l'alçada de la nostra idiosincràsia, la qual no han volgut reconèixer mai els polítics espanyols. Dins d'aquesta injusta ma?nera de tractar-nos, nosaltres sempre hem estat per sobre de la seva irresponsabilitat, demostrant, naturalment, la nostra coherència, la solidaritat, i el respecte als problemes socials.

Seria bo, doncs, que prenguessin bona nota de com s'ha de conviure amb els ciutadans, atès que sense aquesta empenta emprenedora del nostre poble no seríem capdavanters de les grans maratons que s'han fet per obres humanitàries.

Els diputats

del Parlament

alex rabat quet. anglès.

Sóc estudiant de Batxillerat i he fet el treball de recerca sobre els diputats del Parlament de Catalunya. En el treball, he analitzat la mitjana d'edat dels diputats, el nivell d'estudis, el lloc de naixement, l'estat civil, etc. Per obtenir aquesta sèrie de dades he visitat la pàgina web del Parlament, on n'he obtingut la majoria. Per aconseguir la resta d'informació he enviat correus electrònics als diputats.

Per això, vull agrair a tots els diputats que m'han contestat amablement les meves preguntes i, d'aquesta manera, han fet possible la realització del treball.

No obstant això, també vull fer referència als que no han contestat. De 35 correus enviats, me n'han contestat 24 (69%). El Grup Mixt ha estat el grup que ha contestat menys, només 1 de 3 (33%). Del GP del PP han contestat la meitat. Després d'aquest, del GP d'Esquerres han respòs 4 de 7 (57%), del GP de CiU ho han fet 10 de 14 (72%), del dels socialistes, 6 de 7 (86%) i finalment el grup parlamentari que han contestat tots ha estat el d'Iniciativa per Catalunya Verds, que han contestat els dos correus.

Penso que, si els partits volen sortir de la crisi de confiança del poble envers els polítics, haurien d'estar més pendents dels ciutadans.

La pesca submarina i l'Alfons Garrido

Carles Font i Planella.

FECDAS Girona.

Sr. Garrido, he llegit la seva carta al diari contra la pesca submarina, utilitzada com a cap de turc per justificar la reserva marina d'interès pesquer de les illes Formigues, i m'han decebut els arguments que ha utilitzat. Jo pensava que vostè, que està becat per la Càtedra d'Estudis Marins, una de les promotores d'aquesta reserva "d'interès pesquer", ens faria "callar" amb algun estudi seriós, ara per ara inexistent, que ens justifiqués aquesta reserva. Insisteixo, una reserva marina per preservar els recursos pesquers de 27 unitats d'arts artesanals. O sigui, una reserva d'explotació pesquera que discrimina greument tots els altres col·lectius; els quals tenen el mateix dret de gaudir del mar.

Té tota la raó Sr. Garrido, quan afirma que en la manifestació del 29N, en la qual varen participar tots els sectors afectats i va ser multitudinària, els de la pesca submarina van cridar molt, ja que se'ls prohibirà totalment una activitat en 20 quilòmetres de la costa; si cridàvem i clamàvem al cel era perquè algun polític/a sembla tenir cera a les orelles.

On no estic d'acord, i li recomano que abans d'escriure segons què s'ho pensi, és a capgirar el fi de la Fecdas com a entitat sense afany de lucre i, per això, li recomano el vídeo que hem fet enguany, La pesca submarina federada, a la web www.ufec.tv. Se'l miri tantes vegades com vulgui, ja que és gratuït i no es preocupi, que no perillen ni subvencions ni federats ni càrrecs, perquè els que participem activament en l'esport federat ho fem de manera altruista, una peculiaritat que potser els passa desapercebuda a alguns que utilitzen la falsedat de la conveniència de la reserva per protegir els seus interessos, evidentment, econòmics.

No hi ha dret!

ROSA NOGUER. girona.

Sóc mare d'un nen discapacitat i membre de l'AMPA de l'escola d'educació especial Font de l'Abella de Girona. El titular del reportatge que va aparèixer a l'última plana el dissabte 12 de desembre, em sembla que és molt desafortunat i de mal gust. Aquesta entrevista tenia la finalitat de donar a conèixer tot l'esforç que s'està fent per part d'un grup de pares encapçalat per la Maria Àngels per aconseguir un Casal d'Estiu digne per als nostres fills, que, en la majoria del casos, per les seves discapacitats, no es poden integrar en casals ordinaris.

Els nostres fills necessiten unes atencions específiques, per això ja van a escoles especials, no els volem discriminar, però la crua realitat és que cadascun d'aquests nens necessita una atenció especial, cadascun és diferent i té unes necessitats diferents. Us puc assegurar que tothom que coneix l'Àngels veu el seu esperit de lluita, les hores que hi dedica, i el seu entusiasme per millorar la vida quotidiana d'aquests nens.

Ser pares d'un fill discapacitat no és gens fàcil, el dia a dia és molt dur, et necessiten les 24 hores del dia, per això els protegim molt més, perquè som conscients de la seva fragilitat.

Els que coneixem la Cèlia, la seva filla, sabem que és una nena tranquil·la, feliç, somrient, i això és perquè té la gran sort d'estar en una gran família, té la sort de tenir uns pares, un germà i uns avis que l'estimen i la cuiden com el tresor més preuat del món.

El trist de tot plegat és que molta gent és quedarà només amb el titular del diari i no llegirà la resta i això li ha fet molt mal.

Àngels, tira endavant i no perdis la il·lusió ni les ganes de lluitar.