Més enllà del debat toros sí, toros no, la sessió de divendres al Parlament suscita tot de qüestions que permeten avaluar el grau d'hipocresia de la classe política i, per què no dir-ho, dels editorialistes que aquest cop han nedat amb la roba ben amagada.

Per què vot secret? Hom aplica aquest subterfugi en comptades ocasions. No tenim dret a conèixer el posicionament dels nostres representants oficials? És que la vergonya supera la consciència? O és por? Per què els dos grans partits van optar per donar llibertat de vot als seus diputats? Va ser perquè ses senyories votessin amb el cor? Si és això, per què no ho fan sempre?

Per què el ponent socialista es va entestar a fer creure que aquest és un debat identitari? Si el bon home tenia tan clares les excel·lències de la "festa", per què no van dictar disciplina de vot? Fissures, contradiccions internes? Discrepàncies, dissensió? Si el cas és aquest, per què no van fer sortir a parlar algú amb les idees més transversals, menys demagògiques? Si fa no fa, tres quarts de la mateixa crítica per a l'estratègia convergent. El discurs del seu ponent va vorejar la sensatesa, però tota la coherència se'n va anar en orris a l'hora de deixar que cadascú votés el que volgués, d'amagat! Els únics que van quedar políticament com uns senyors -és trist, però aquest també és un debat majoritariament masclista- van ser els d'ERC, els d'Iniciativa i els del PP. O sang o podrit. També Ciutadans, encara que, com sol passar, els toros els importin un rave, la qüestió és veure fantasmes.

Algú també va intentar agafar el rave per les fulles i advertir que el mal era el verb prohibir. Prohibit prohibir, diuen, i es queden tan amples, vés. Apologia de l'anarquisme. Com si fos el primer cop. És que no hem prohibit circular a més de 80, emetre gasos nocius, fornicar amb menors, matar la parenta...? Per què amb l'artística salvatjada de les corrides ens l'agafem amb paper de fumar?