Benvolguts, aquests dies, pròxims al Nadal, he rebut múltiples cartes de les vostres entitats. Totes elles, amb més o ?menys intensitat, són expressió d'un crit d'urgència, en demanda d'ajut, davant dels greus problemes de marginació i exclusió social, que en temps de crisi, assoleixen magnituds difícilment assumibles per la societat.

Evidentment no he pogut donar resposta a totes, però sí algunes, ja sigui a través de la meva limitada economia, ja sigui oferint una bona part del meu temps com a voluntari. A totes, però, us agraeixo que m'obriu els ulls a la realitat social que m'envolta, per crua que sigui i que em doneu opció a participar. Sense el treball de les institucions que dirigiu, viuríem, a hores d'ara, en una societat sense cohesió, caòtica, irrespirable. Gràcies, doncs, de tot cor!

Permeteu-me, però, que des del respec?te i l'adhesió als vostres fins socials, us formuli una pregunta a títol de suggeriment, fruit de l'escolta atenta al món que m'envolta, sensible a la tasca dels voluntaris. És cert que la finalitat bàsica de les vostres entitats és canviar la gent i la societat, però per assolir això administreu recursos econòmics. Davant d'aquest fet, s'escau una pregunta clau:

Quants dels diners que rebeu van destinats realment a la finalitat proposada? Quants se'n menja l'estructura? Sabem que tota organització sense ànim de lucre, precisa de professionals a plena dedicació amb sou, però en quina proporció?

Les diferents memòries que m'arriben no són massa explícites en aquest punt. Als Estats Units és ben acceptat, tenir un professional alliberat amb sou per cada cent voluntaris. No sé si ho podem extrapolar. De ben segur que no, però quin és el barem? Amb quin criteri us regiu a l'hora de contractar personal assalariat? Vistes les urgents necessitats que empareu, són pocs o molts els alliberats amb sou? Podríeu suplir-los per voluntaris?

Entenc que són preguntes permanents i pertinents, ara més urgents que mai. Pensem que en temps de crisi s'ha d'ésser molt rigorós i transparent en el destí real del diners aportats, tant per la necessitat imperiosa que tenen els potencials beneficiaris, com pel sacrifici que representa als donants.

Amb la confiança que en la "Memòria 2010" veuré de manera explícita i ben transparent quants euros del meu donatiu van a parar als damnificats per la crisi i quants euros es queden a la pròpia organització per pagar sous, us saluda atenta i cordialment.