La Generalitat s'ha adaptat a la Directiva Bolkestein, que entra en vigor el 2010, gairebé al límit del temps. Tot i que aquest debat, malgrat la seva transcendència, no ha tingut la mateixa repercussió pública que el de l'impost de successions, també ha hagut de superar profundes divergències internes en el tripartit. Sobretot, entre PSC i ERC. Els socialistes, que governen les principals ciutats del país, pretenien més poder per als ajuntaments, mentre que ERC, amb més pes en els municipis petits, volia tot el contrari. A més, ERC s'ha disputat tradicionalment amb CiU les simpaties dels botiguers. Al final, el decret, la principal responsabilitat del qual és d'una conselleria governada per ERC, ha recollit més les tesis dels republicans que no pas les del PSC. L'objectiu de la Directiva Bolkestein, amb quasi deu anys de discusions, és aconseguir un autèntic mercat de serveis a la Unió Europea mitjançant l'eliminació de les barreres legals i administratives que limiten el desenvolupament de les activitats de serveis entre els estats membres. És, en definitiva, una directiva-marc que pretén liberalitzar la circulació de serveis a la UE. A banda que ha quedat diluïda en relació amb els ambiciosos objectius inicials, també està subjecte a diferents interpretacions, ja que, si bé ha estat considerada per alguns sectors com a excesivament liberal, en el cas de Catalunya el Govern ha aprovat un decret amb un estricte control sobre la implantació de superfícies comercials. D'aquesta manera, la decisió sobre els establiments de més de 1.300 metres quadrats correspondrà a la Generalitat, quan fins ara només tenia competències en els de més de 2.500 metres quadrats. I les mitjanes i grans superfícies només podran ubicar-se en ciutats de més de 5.000 habitants i mai en polígons industrials. El petit comerç ha guanyat la batalla. El futur ens dirà si el consumidor hi ha guanyat o hi ha perdut.
