Cartes

La llei del cinema i la normalització lingüística
Josep M. Loste i Romero. portbou.
Les majors, juntament amb els distribuïdors de sales tornen a la càrrega contra la llei del cinema. Senzillament és vergonyós veure com aquesta gent no es mouen més que per uns interessos polítics que van en contra de la nostra llengua. Ells, ens diuen que és per raons econòmiques, però no fan cap esment que fa un any i mig van rebutjar una proposta de la Generalitat en què aquesta pagava el 100 % del doblatge i que sols obligava en el cas de més de 50 còpies per pel·lícula.
És denigrant que ciutadans catalans (una part dels distribuïdors) posin tants pals a les rodes al procés de normalització de la llengua pròpia de Catalunya. No hi ha dubte que, encara el 2009, a casa nostra caldrà lluitar de valent per tal de desemmascarar els diversos botiflers (al servei dels colonitzadors de sempre) que pretenen fer realitat les propostes més ràncies de l´imperialisme cultural espanyol; és a dir, l´anorreament total de la llengua catalana en el seu propi territori.

Un pas cap a la independència
de Catalunya
DOLORS VILAMITJANA I CARANDELL. Sòcia d´OMNIUM CULTURAL. girona.
Quan Jaime Serrano de Quintana (Diari de Girona 27-12-2009) ens recorda una vegada més «la unidad de España» encara que sigui per força (article 8 de la Constitució) ens fa veure la fixació d´alguns per no avançar, per no madurar. És el mateix de sempre: el mateix discurs, la mateixa amenaça que ens té sota la «por» a no estimar res més que «España».
No es pot obligar a estimar cap país per força. I sortosament molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya han sortit de casa seva per poder votar per primera vegada per la independència de Catalunya. I el resultat és espectacular i ens pot fer anhelar una participació majoritària quan es plantegi el referèndum oficial a través del Parlament de Catalunya.
Espanya és lluny de ser el país que va ser en l´època de la tardor medieval. Com qualsevol país creat artificialment, Espanya ha de poder canviar, mutilar-se, federar-se, confederar-se. I Catalunya és i pot esdevenir un país amb estat propi, un estat en què comptin les institucions de Catalunya, la llengua, la cultura catalana, el treball de qui viu a Catalunya. Tothom que visqui a Catalunya i se senti català ha de poder votar per Catalunya independent.
Espero que la tolerància imperi entre els països, ja sigui d´Espanya, ja sigui de Catalunya. Ah! I un matís: la urnolatria no ha estat més que la resposta unànime a una imposició per la força, a la submissió de molts catalans a l´amenaça de dictadures com la franquista.
En aquesta societat cyborg, de la transculturalitat i la democràcia cosmopolita ens cal ser valents altre cop i fer la nostra, sempre des de l´entesa, el diàleg, la participació ciutadana.
Si no fos així, un rus es podria casar amb una espanyola? O un espanyol amb una catalana? La riquesa és la productivitat de nous països, de nous estats, de nous reptes globals.

On són els agents forestals en plena temporada
de cacera?
Maria Font Domeque. peratallada.
En plena temporada de cacera, quan els caçadors surten al camp com una plaga i la majoria d´ells incompleixen les normes de seguretat (llei 1/1970 4 abril) disparant des de camins d´us públic, nuclis rurals i a tocar dels habitatges; els que volem gaudir de la natura, a peu, en bicicleta o a cavall ens sentim totalment desprotegits i ens fa la sensació d´un alt nivell de risc quan aquests disparen tot el que es mou.
Ens preguntem, doncs, si fer complir les normes de seguretat en el període de caça (article 13 de la llei 1/1970 4 d´abril ) és responsabilitat dels agents forestals i, si és així, on són?
Potser és que coincideix la temporada de cacera amb el període de vacances dels agents forestals?