a la taula del costat dos joves (noi i noia) discutien sobre si una bateria de mòbil descarregada pesava menys que una carregada.
- El fet lògic és que sí, que pesi menys -va dir el noi-.
- I per què s'ha de veure a la llum de la lògica? -va preguntar la noia-.
- Perquè el que és lògic, succeeix -va dir el noi-. Si tires una moneda a l'aire, el fet lògic és que caigui.
- El fet que caigui no significa que sigui lògic. Succeeixen moltes coses que no són lògiques.
- Quines coses?
- No ho sé, la metamorfosi dels insectes, per exemple. A tu et sembla lògic que per arribar a papallona hagis de travessar tots aquests estadis, inclòs el de cuc? Quina necessitat hi ha de fer-ho tan complicat?
- No sé... -va dubtar el noi-.
- Per favor, si és més difícil arribar a papallona que a notari.
- I els notaris et semblen lògics? -va preguntar el noi-.
- Què dius, home? Com han de ser lògics els notaris? El meu pare treballa amb diversos i són un disbarat.
Va arribar el meu gintònic, li vaig fer el primer glop i vaig tornar a aplicar el sentit. Però els joves van quedar-se en silenci, com si les últimes paraules els haguessin distanciat. Finalment, al cap d'uns minuts, va prendre de nou la paraula la noia. Va dir:
- Mira, Ricard, jo no acabo de veure això nostre. Et tinc molt afecte, però crec que hauríem de prendre'ns un temps per reflexionar. Un temps en el qual cadascun vagi pel seu costat.
- I què té a veure això amb el pes de les bateries dels mòbils?
- No ho sé, què té a veure?
- Has estat tu la que ha preguntat si una pila descarregada pesa menys que una carregada. Ho deus haver preguntat per alguna cosa, no?
La noia va fer un gest d'avorriment, com dient que el tema la superava, i es va aixecar i se'n va anar, amb el noi darrere. Jo vaig acabar el gintònic, vaig sortir a fer un tomb i després vaig tornar a casa. Li vaig preguntar a la meva dona l'assumpte de la bateria, però no va saber què dir. Vam mirar junts el telenotícies.
