Feliç 2010 i bons Reis
M. carme ribas i mora. girona.
Amb el gran dia de Reis posarem fi al cicle de les Festes de Nadal. Avui, dia tan especial de la nit de Reis, la nit més màgica de l´any, vull adreçar-me a totes les persones que passen aquests dies de festa treballant perquè moltes vegades els que no saben què és això de treballar quan els altres fan festa no hi pensen.
Els metges, infermeres, auxiliars, zeladors, gent de la neteja? en definitiva tot el que comporta per exemple l´hospital Josep Trueta i altres, geriàtrics i tot el món sanitari. Sols quan s´han necessitat aquests serveis en dies tan especials molta gent s´adona que hi ha unes persones que són allà per atendre´ns, que també tenen una família amb la qual poder disfrutar d´aquestes dates.
La gent de les farmàcies, benzineres, els transports públics tots, per terra mar i aire, la gent dels hotels, restaurants, bars, els mitjans de comunicació, premsa, ràdio, televisió, els quiosquers, sales d´espectacles en definitiva tota persona que treballa en dies festius.
Penso en tots vosaltres que esteu de servei per fer la nostra vida millor. I també penso en tota la gent que per intervencions quirúrgiques, malaltia, o bé per haver donat llum o per proves mèdiques us trobeu aquests dies ingressats a l´hospital o en geriàtrics.
Us desitjo de tot cor un feliç any 2010 amb molta salut i que els Reis d´Orient en aquesta nit màgica siguin generosos amb vosaltres estigueu on estigueu.
2010: tindrem cura de la filosofia als nostres instituts?
Xavier Serra Besalú. girona.
El 25 d´abril de l´any que ara se´ns acaba es va fer públic el manifest en favor d´un ensenyament digne de la Filosofia als nostres instituts. Milers de persones l´han signat i li donen suport. És hora de fer balanç i, potser, de fer nous plans.
Des de blocs.xtec.cat/sphn es poden fer suggeriments per al futur. L´objectiu és clar: que el jovent rebi l´adequada formació filosòfica i cívica.
Què s´ha fet en els 251 dies que, a final d´any, hauran passat? A més de la Concentració i d´enviar les signatures al Ministeri estatal i a la Conselleria catalana d´Educació, ens han rebut o ens hem escrit amb el president Montilla, el conseller Maragall, el subdirector Graells, el nostre Parlament, els polítics de les Comissions d´Educació, els sindicats, el Consell Escolar de Catalunya, els mitjans de comunicació, i milers i milers de ciutadans; i també amb les altres Plataformes de l´Estat. Se´ns ha reconegut que és cert el que diem, però la reacció dels «polítics» sol ser calculadora i sol estar totalment en funció dels vots per al seu propi futur.
Hi ha hagut també molts milers d´hores de feina ordinària, classe rere classe, activitat rere activitat, lectura, diàleg, redacció de textos... S´ha fet molt, tothom ho reconeix.
Per això sembla que cal seguir fins a «blindar» l´ensenyament de la reflexió filosòfica als nostres instituts. Ens hi juguem el futur.
Un bon regal de Reis, sí senyor!
àngela ferrer i mató. girona.
El regal que el Govern ens fa per Reis aquest any ve fins i tot anticipat. Res de sorpreses ni de llegir les cartes que els ciutadans enviaríem per poder passar la crisi amb certa dignitat. Les «coses bones», es diuen de pressa perquè quan mengem el tortell de Reis (els que el puguin comprar) recordin aquests nostres governants i els magnífics regals que ens han preparat. Vejam:A partir de l'1 de gener (no el sis!) ens apugen la llum, el correu, el gas butà (que empra el poble més desfavorit), el transport (no cal ni esmentar com de «bé» que funciona) i també els peatges. Potser d'aquí al dia del Mags encara tindrem alguna altra sorpresa en forma de «regalet» que ens aprimarà les ja escurades butxaques.
Si comparem els escandalosos tants per cent d'augment enfront del que ho faran els salaris (i no parlem de les pensions ) resulta aberrant el que ens estan fent als treballadors.
Si jo pugués tenir poder màgic el que faria amb un gust superlatiu seria rebaixar els sous dels que ens estan escanyant, és més els faria viure amb els diners que cobra un jubilat normal i corrent o amb el salari mínim una bona temporada. Segur que s'ho rumiarien abans d'espoliar el poble com estan fent els que tallen el bacallà en la política.
Bon any i bons Reis, per a tothom, encara que tots estem una mica mosca.
El vertigen del trapezista
Jordi Reynés López. Torroella de Montgrí.
Som al Montpla amb la Jana, en Sergi, l´Oriol i en Juli. Som al cim. Un xic més de 300 metres, però el mateix esperit que en George Mallory en la seva primera ascensió a l´Everest. El mòbil sona per avisar-nos que la Gina no es troba bé. Hem d´iniciar el descens al camp base.
L´helicòpter arriba amb puntualitat i en Juli i l´Èric es queden amb un pam de nas en veure que la Gina hi viatjarà fins al Trueta a Girona. Definitivament amb un any de vida la Gina ha viscut més del que nosaltres viurem mai. És, de llarg, la més valenta de la nostra família.
L´arsenal de mitjans públics es posen en funcionament: equip mèdic de l´Àrea Bàsica de Salut, helicòpter, servei d´urgències, equip mèdic, zeladors, etc. Després d´unes hores a urgències, cap a la tarda fem l´ingrés a planta. Tornem a sentir el vertigen del trapezista i un doctor molt jove, juntament amb tot l´equip sanitari de la tercera planta ens torna a la vida.
Voldria que les persones que ens ajuden et veiessin dormir a casa. Voldria que veiessin esforçar-te en les sessions maratonianes amb l´Eva i la Judith. Que veiéssin la teva reacció quan els teus germans entren cridaners a casa, o la teva pau amb l´escalf dels petons de la mare. Voldria que veiéssin només una de les teves rialles fugisseres. Aquesta és la teva vida i ens la regales cada dia. Volem continuar-la sempre amb tu.
Als doctors i doctores Sànchez, Trujillo, Luque, López, Sáez, Bergadà, de Raventos, Gispert, Casellas, a tot l´equip d´infermeria d´urgències, UCI pediatrica i tercera planta de l´hospital Josep Trueta de Girona, i a tothom que hagi atès en algun moment la nostra filla, vostès, amb la seva feina permeten que les nostres vides continuïn tenint un gran sentit. Ànim, endavant, i gràcies amb totes les forces de part de l´Èric, en Juli, la Gina.
