Diumenge passat, l'editorial i un article d'aquest diari sobre les despeses de personal dels ajuntaments eren notícies d'impacte. Però, quedava fora de lloc acusar alcaldes i regidors de tenir ganes de perpetuar-se. Quina relació hi ha entre la despesa de personal i arrepapar-se al càrrec? L'editorialista no ho explica i aplica la regla de tres simple per exigir l'adaptació de plantilles. No és això, company, no és això.

Amb tot, és innegable la disbauxa en les despeses i no únicament de personal, que inclouen els sous dels polítics i dels seus càrrecs de confiança. També el ciutadà demana més seguretat, carrers nets, escoles bressol, poliesportius, piscines i un reguitzell d'equipaments i infraestructures. I això com es manté? Amb el manà que no baixa ni de la Generalitat ni de l'Estat central? Amb els ingressos de l'activitat immobiliària? Au va! Si l'any 2008, l'impost sobre construccions de 141 ajuntaments gironins que agrupen el 81% de la població va significar 26 M (un 3,72% dels ingressos corrents de tots els municipis). L'any 2001 van ser 17,5 M (un 4,53%). No són imports com per fer trontollar cap pressupost.

Dit això, les xifres publicades només demostren que la despesa de personal, en deu anys, ha pujat. És que en alguna empresa ha baixat? A més, és una opinió tal com raja que no té en compte ni l'augment de població (un 32,26%), ni deflacta l'IPC (un 34,4%), ni els nous serveis assumits, ni l'impacte de les segones residències... Per tant, tot plegat és poc seriós.

Per intentar esclarir el tema, analitzarem les liquidacions dels pressupostos del període 2001-2008 que publica el Ministeri d'Economia i Hisenda de 141 ajuntaments gironins.

Oh, sorpresa, sorpresa! La ràtio de les despeses de personal deflactades per habitant del 2008 respecte al 2001 ha baixat en 25 ajuntaments: un 58,72% a Juià, un 47,68% a Vilaür, un 41,39% a Lloret, un 20,07% a L'Escala, un 18,38% a Tossa, un 14,66% a Sant Feliu de Guíxols, un 8,59% a Roses i un 7,48% a Figueres. I ha pujat en els 116 restants, però de forma esglaonada: Blanes en un 3,03%, Banyoles en un 7,82%, Girona en un 7,85%, Puigcerdà en un 8,77% i Ripoll en un 27,28%. És a dir, l'any 2008 en relació amb el 2001, un 32% dels ciutadans han contribuït menys a les despeses de personal, un 50,4,% ha aportat entre un 0% i el 25% més, un 14,76% ha sufragat més del 25% fins al 100% i un 2,82% més del 100%.

En resum, les despeses de personal, sense menysvalorar-les, no són l'únic problema per als ajuntaments estudiats perquè representen el 36,24% de les despeses corrents més el retorn del deute. Aleshores, on és l'embull, si el ciutadà ha patit les pujades dels tributs? Doncs, en l'augment de les despeses de manteniments i consums, en les activitats diverses que han crescut a cor què vols, cor què desitges, en la privatització de serveis transvasant el personal a empreses externes i en l'endeutament que, si es dispara el tipus d'interès, produirà un forat a les finances municipals més gran que el de la capa d'ozó.

Aquesta es la realitat! Falòrnies, tantes com es vulguin. Anàlisis acurades, poques.