Un titular desafortunat
M. Àngels torrabadella i damuns. girona.
El motiu del meu escrit és manifestar el meu descontentament per com es va tractar l´entrevista que se´m va fer i es va publicar el passat 12 de desembre a la contra d´aquest diari. Sóc presidenta de l´AMPA del Centre d´Educació Especial Font de l´Abella de Girona i amb la voluntat de donar a conèixer una activitat que havíem endegat des de l´AMPA per ajudar-nos a finançar el Casal d´Estiu per a nens amb discapacitat vaig fer arribar una nota de premsa a aquest diari i el resultat va ser, en un primer moment, millor que l´esperat, perquè en lloc d´una possible breu ressenya sobre la qüestió, em va trucar el senyor Albert Soler per fer-me una entrevista per a la contraportada. Genial, tenim molt poques oportunitats per poder fer sentir la nostra veu i donar a conèixer a la població, les dificultats i mancances que existeixen en el món dels discapacitats, per tant, era una gran oportunitat que ens brindava el Diari de Girona.
L´entrevista va començar pel tema de referència, però amb tota legitimitat periodística va anar derivant a qüestions més relacionades amb la meva opinió sobre la discapacitat dels nens, i la manera de viure-la per ells i per la família fins arribar a una opinió personal expressada de manera totalment desafortunada (encara no he après que davant d´un periodista has d´anar amb molt de compte amb el que dius), no puc dir que va escriure res que jo no digués, però sí que el titular no reproduïa íntegrament el que vaig dir, i qui va llegir l´entrevista fins al final pogué comprovar i observar que la diferència no era irrellevant. Tot plegat, un seguit de despropòsits que amb la cerca d´un titular contundent i venedor per part del Sr. Soler, van donar com a resultat una imatge distorsionada dels meus valors com a persona.
De totes maneres, qui va voler, també va entendre que sóc una persona dedicada que els nens amb discapacitat i les seves famílies tinguin una millor qualitat de vida, i els que em coneixen saben que ho faig de manera totalment desinteressada i generosa, entregant un dels tresors més preuats d´avui dia, el poc temps lliure que tenim. Per això, em vaig sentir totalment vençuda i enfonsada quan la lectura del titular va originar un seguit d´airades protestes de pares que, com jo, em van veure com una mena de mare desnaturalitzada. Però val a dir també, que m´he sentit amb molt de suport de tots aquells que em coneixen: han entès el que ha passat i m´han transmès la seva comprensió.
Tot i el reconeixement de la meva falta, voldria establir una diferència pràctica que he après d´aquesta situació: per a mi és molt més important el que es fa, que el que es diu que es fa o es farà. I un bon exemple pot ser que la preocupació per com es tracta els nens discapacitats es demostra col·laborant de la manera que estigui a l´abast de cadascú perquè un Casal d´Estiu que avui no està adaptat a les seves necessitats, pugui arribar a ser una realitat.
El miserable ambient nadalenc a Girona
Quim Cassany Figa. girona.
El dia 28 de desembre vaig ser a Barcelona, i vaig poder veure una clara diferència entre aquesta i la nostra ciutat, Girona. Vaig notar que a Girona hi ha molt poc ambient nadalenc; m´explico: vaig ser a la Rambla de Barcelona, i els carrers estaven plens de llums i de colors, en canvi Girona només està il·luminada amb llums de Nadal alguna part del barri vell, pel carrer Nou... i encara gràcies! Al carrer de la Creu, els llums estan bé, però és que només hi ha tres o quatre llums en 500 metres de llarg que fa aquest carrer. Espero que l´any que ve prenguin nota de Barcelona i a veure si es pot fer quelcom més perquè hi hagi aquest ambient que hi havia ara fa uns anys en aquestes dates!
Tornant a la Sarfa
jacqueline micó-krust. girona.
Després de la meva carta del dia de Nadal, he de donar una bona notícia en tant que inesperada. Al dia següent de publicar-se, em va sorprendre una trucada telefònica d´un directiu d´aquesta empresa, demanant-me explicacions sobre el meu problema. Uns dies després, vaig ser obsequiada amb tota una sèrie de detalls sobre els motius de la sèrie d´errors comesos, és a dir, que es van prendre la molèstia d´esbrinar la causa per la qual no vaig ser atesa degudament (revisió de càmeres de vídeo a les hores indicades d´absència del personal, horaris donats per telèfon, etc.), i es van fer totalment responsables del meu problema.
He de reconèixer que no m´esperava aquesta atenció tan responsable i dono les més expressives gràcies a la Sarfa, pel seu interès a preocupar-se per la bona atenció de la seva clientela, que, després d´aquest fet, recobrarà la confiança perduda i continuarà utilitzant aquests serveis d´autobús.
I, per coronar tot això, m´han ofert el reintegrament de les despeses que vaig tenir aquell benaventurat dia... Sense paraules. Chapeau!..
