El tema de la "professionalització" és l'argument utilitzat pels pobles més petits, que han registrat increments del 1.720% a Viladesens, del 1.511% a Regencós o del 1.289% a Ullastret. Es tracta d'ajuntaments que abans no disposaven de personal llevat del secretari. En d'altres casos, tenien, per inversemblant que fos en una administracio pública, treballadors a temps parcial que no estaven donats d'alta de la seguretat social. Aquests arguments coincideixen en la majoria de pobles petits, però els increments de la despesa de personal s'han doblat o triplicat en els municipis més importants de les comarques gironines. A part que una part de l'increment és atribuïble a la revisió salarial en funció de l'IPC i d'altres variables, la principal justificació esgrimida és el major nombre de serveis que proporcionen al ciutadà. En alguns, serà cert i en d'altres no tant. També hi ha casos d'increments de plantilles sense gaire sentit o de suposats assessors que cobren de l'administració local per treballar en els seus partits, etcètera. Els ingressos i les despeses dels ajuntaments han crescut notablement els últims anys a recer de la febre immobiliària. El problema és que ara han descendit en picat els ingressos, però les despeses de personal s'han de mantenir. En èpoques de crisi, el sector privat té mecanismes per retallar la partida de personal, que van des dels acomiadaments fins a la rebaixa salarial. En el sector públic, no. Deriven en estructurals. I, davant d'una situació excepcional com la que ha generat l'actual crisi, es converteixen en un llast per a la mateixa institució i també per als ciutadans. No queda altre remei que recórrer a l'endeutament o retallar dràsticament les inversions, amb la qual cosa el conjunt de la societat acaba pagant l'alegria amb la qual s'han inflat algunes plantilles en l'època de vaques grasses.
