Tot el que vingui imposat per quotes, d'entrada, no és ben rebut. Ara li toca al cinema. La Generalitat ha aprovat que, en el termini de cinc anys, la meitat de les pel·lícules que s'exhibeixin a les pantalles hauran de ser en català. A més, els DVD que es comercialitzin a Catalunya hauran d'incorporar la versió catalana. Fins aquí tot correcte. Tot el que sigui millorar l'oferta i que la gent pugui triar i fer la seva opció és positiu. El que no ho és tant és que sigui per la via de l'obligació. Els exhibidors i les distribuïdores s'hi han oposat. Ells són els que coneixen millor el mercat i saben que la realitat és molt diferent. Funcionen les pel·lícules infantils en català per una qüestió d'aprenentatge. Els nens i nenes majoritàriament dominen més el català que no pas el castellà perquè en l'àmbit familiar i a l'escola és la llengua que parlen. La resta si han de triar entre castellà o català ho tenen molt clar. Igual que la versió original. Ara per ara té un mercat minoritari. El Govern català assegura que tot es fa per aconseguir una paritat entre les pel·lícules castellanes i catalanes. En definitiva, no és paritat és una parida.