Així multa la policia urbana de BarcelonaJordi Comas Comas. Salt.

La matinada del divendres 22 de gener sortia amb un company d´un bar del Poblenou de Barcelona on havia anat a veure un concert. Quan encara no havia fet ni 200 metres se´ns posa de costat un cotxe de la urbana i el company m´indica que em fan senyals d´aturar-me. M´aturo, paro el contacte del cotxe i els llums. Sense ni saludar, el poli em deixar anar «usted iba sin luces, papeles del coche y carnet». Jo li responc que els llums els acabo d´apagar, li vaig per donar els papers i em torna a deixar anar de males maneres: «No, no, deme usted el recibo del seguro». L´hi dono. S´acosta l´altre poli i em fa la prova d´alcoholèmia. Dono negatiu. Se´n van al cotxe. Al cap d´una estona ve el primer poli i em dóna la documentació, sense dir res fot el camp en un tres i no res. Obro la documentació i allà em trobo una multa de 100 ?. Estic flipant! Consta a la multa que no portava encesos el llums obligatoris d´encreuament. Bé, sols volia dir, que si aquesta és la manera com la guàrdia urbana de Barcelona tracta la ciutadania, ben arreglats anem. Jo crec, que aquest afany recaptatori que els imposen és del tot injustificable. Trobo que van actuar amb superioritat i prepotència. «Mira, a este pringado le vamos a meter la del pulpo». Si realment hagués anat sense els llums encesos, que torno a dir estic totalment segur que els vaig encendre, costava poc, veient que acabava d´agafar el cotxe, fer-me un senyal de «noi, vas sense les llums». Considero que hi ha infraccions que fan perillar molt més la integritat física de les persones, com per anar multant a tort i a dret, sense ni cap ni peus, per simple benefici de l´administració. Naturalment, pen­so recórrer la multa. Barcelona cada dia està pitjor! El metro el divendres hauria de funcionar tota la nit! Gràcies per la vostra atenció.

Jordi BastéAlbert Pujol Casadevall. Torroellade Montgrí.

Director, presentador d´un dels programes de ràdio de mes audiència de Catalunya, que també escriu setmanalment en alguns diaris esportius. Sempre que puc l´escolto i llegeixo els seus articles, molt bons!

Últimament respecte a les properes eleccions a la presidència del Barça veig que en els seus articles dóna les mateixes possibilitats a tots el precandidats, independentment del que diuen les enquestes. Em sembla molt bé, però pel que fa als dos precandidats de l´actual junta, es decanta clarament a favor de la del Sr. Godall, suposo perquè de número 2 d´aquesta llista hi va el Sr. Sala i Martín, col·laborador i tertulià del seu programa. Veig que critica el Sr Ferrer, perquè no va dimitir quan va ser espiat i amenaçat pel president, quan les enquestes deien que era el més ben situat per substituir el Sr. Laporta i en canvi, no fa cap retret al Sr. Godall pel silenci durant aquests anys i per no haver fet res perquè les coses no acabessin com han acabat, quan segons sembla és el millor amic del president i, fins i tot, ara es contradiu quan declara que vol canviar la manera de fer. No ho feien tot tan bé? Per què canviar?

Finalment també he llegit que ha fet un retret a Cristiano Ronaldo perquè, en la gala del FIFA World Player, no va pronunciar bé el nom de Xavi. Hi ha gent que té dificultats per pronunciar bé la «R» o la «LL». Tu mateix gairebé sempre dius «dumenge» no dius «diumenge» et menges la «i». Perdona, no és cap retret, a mi tothom em diu que parlo molt ràpid i, a vegades no se m´entén, però deixem-nos de tonteries que els del Madrid parlin com vulguin i mirem cap a casa: a Can Barça tenim dos casos molt més greus, tenim el Sr. Messi i el Sr. Iniesta, que com a mínim fa 10 o 12 anys que són aquí, han anat a escola aquí, i no els he sentit mai una paraula en català.

Elogi de l´agent cívicJosep Torrent Garolera. Girona

Sóc un comerciant de Santa Eugènia de Ter (plaça del Barco). Porto gairebé disset anys en aquest indret i he estat testimoni dels graduals canvis, ocorreguts en aquesta zona, alguns per bé, altres no tant. Una de les coses sens dubte positiva l´ha aportat l´Ajuntament i més concretament l´àrea de Seguretat Ciutadana, amb la creació de la figura de l´agent cívic; aquests nois i noies que, plogui, nevi o faci sol estan sempre vetllant pel bé de la comunitat, amb una educació i saber estar dignes d´elogi.

Això, conjuntament amb la implantació de l´agent de barri (policia municipal), ja força consolida està sent beneficiós per a Santa Eugènia i els seus habitants.

Malaltia mental: què fa la policia?Montserrat Valls i Pijoan. Blanes.

Divendres passat, dia 22, una jove va interrompre la reunió en què era a Blanes, amb clars signes de sofriment per una malaltia mental d´esquizofrènia: tremolors, deliris, canvis de personalitats, etc. Un de nosaltres va trucar a la policia perquè rebés l´atenció sanitària que necessitava, però la resposta de la policia va ser negativa; és a dir, la seva normativa els impedia atendre-la, excepte si feia mal a algú o a ella mateixa. La meva sorpresa i decepció vers la policia va ser gran i per això escric aquesta carta. Com es pot negar la policia a ajudar a una persona que necessita assistència sanitària? Si aquesta jove té el cervell malalt i els que som al seu costat podem ajudar-la, per què ha de ser tant difícil? Aquesta jove va caminar moltes hores sense menjar i va entrar i sortir de l´aigua del mar davant de Sa Palomera vestida, amb sabates, sense abric i tremolant de fred? I la policia, quan eren les 4 de la tarda, va repetir el mateix: que no hi podia fer res. Un bon home, en veure que la jove que podia ofegar, va trucar al servei d´Urgències mèdiques al núm. 061: la van atendre molt bé i la varen portar amb una ambulància al servei sanitari. Felicitats a aquest servei, el qual jo desconeixia, i em pregunto: per què la Policia no va fer res? Podia haver trucat a aquest servei, no? Canviïn les normatives, senyors, pel bé de tots!

La mobilitat de proximitat és vitalJosep M. Loste i Romero. Portbou.

Portbou, Colera, Llançà, el Port de la Selva i Selva de Mar formen una subcomarca molt específica dintre de la comarca de l´Alt Empordà. Alguns autors l´anomenen Cap de Creus, a d´altres ens agrada més anomenar-la, definir-la com a «Albera Marítima». En qualsevol cas, aquest és un espai geogràfic, físic i humà amb una identitat concreta unes problemàtiques clares i unes necessitats bàsiques.

Aquest indret geogràfic format per cinc municipis té uns 8.500 habitants censats però en l´època estiuenca la població pot arribar a sobrepassar les 70.000 ànimes. Doncs bé, les necessitats d´aquesta contrada són moltes; culturals, socials, laborals, de manca d´efectius policials (?) però al meu entendre n´hi ha una que no es visualitza gaire i que les nostres autoritats, municipals i supramunicipals no esmenten prou, però que té una repercussió molt negativa en la quotidianitat del conjunt de la població d´aquest territori. M´estic referint a una mobilitat insuficient, descoordinada i malgirbada, a causa d´una feble i amenaçada xarxa de ferrocarril convencional.