Dilluns no hi haurà cinema a Catalunya, o si n'hi ha, serà en sales comptades. Protestaran per la Llei del Cinema, que els obligarà a projectar el 50% dels títols en català. A diferència de l'anterior "crisi", quan el conseller Pujals ja va intentar millorar la presència del català a les sales, les majors s'estan mantenint en segon pla i són els exhibidors els qui els han de fer la feina bruta. I corren el risc d'empastifar-se, quan molts dels empresaris del sector, sobretot els de fora de Barcelona, no tenen cap problema per exhibir films en català. De moment els suports que han aconseguit són escassos, perquè la realitat és la que és i es veu només fent un cop d'ull a la cartellera. El problema, doncs, no és la llei del cinema, perquè ni a Girona, ni a Lleida, ni a Amposta, ningú deixarà d'anar a veure aquell títol que desitja pel fet de ser parlat en català. El gran forat negre és Barcelona i la seva àrea metropolitana, on dominen els grans circuits d'exhibició multinacional que sempre han estat d'esquena al cine en català. Per una solidaritat mal entesa, els empresaris d'aquí han decidit anar-se'n a les trinxeres amb ells. I no els feia cap falta.
