la flamant arribada de creuers turístics al Golf de Roses el proper estiu, com el batejat "The World", és una notícia preocupant per al fràgil i valuós ecosistema marí de tota la zona. Segons diversos estudis, l'impacte mediambiental d'aquest tipus de vaixells és considerable, mentre que l'impacte econòmic sobre els llocs visitats és més que dubtós.
Un creuer és un petit poble surant (The World, per exemple, fa gairebé 200 metres d'eslora i té una capacitat per a més de mil persones), que genera tones de deixalles i d'aigües residuals. Tot i que el seu tractament i abocament estan regulats pel conveni internacional Marpol, de vegades es produeixen incidents que fan que aquests residus vagin a parar a l'aigua. Un altre impacte ambiental és el derivat dels anti-fouling que s'utilitzen per a pintar els bucs dels vaixells i que són tòxics pels organismes marins i per a la salut dels banyistes. Aquests vaixells també promouen l'arribada d'espècies marines invasores procedents d'altres indrets i mars visitats al llarg de la navegació. Són espècies que queden fixades al casc dels vaixells o bé viatgen en l'aigua de llast. Com a perills també hi ha: la col·lisió amb mamífers marins que a la zona de Cap de Creus són d'especial rellevància, l'augment de la terbolesa de l'aigua per la propulsió que afecta negativament la flora i fauna marina, els danys produïts per les grans àncores quan aquests vaixells fondegen i destrueixen hàbitats sensibles (com les praderies de fanerògames), la necessitat d'avituallament d'aigua dolça en llocs i èpoques de sequera i les emissions de grans quantitats de gasos a l'atmosfera que contribueixen al canvi climàtic. En molts indrets, també cal construir o adaptar nous ports per a què els creuers puguin amarrar-s'hi. Però, finalment, resta el perill més gran: el d'un accident, com ha passat a diferents llocs del món. En aquest darrer cas, els efectes sobre el medi marí i el turisme local per vessament de petroli, entre altres, són enormes. En un lloc d'especial rellevància ecològica com el Golf de Roses, envoltat de parcs naturals i reserves marines (Cap de Creus, Aiguamolls de l'Empordà i Illes Medes), i amb àmplies zones incloses dins la xarxa europea Natura 2000 (bona part del Golf de Roses), el desastre ecològic i econòmic (pel turisme i la pesca locals) serien molt difícils de redreçar. En un dia s'esgotaria tot el patrimoni ambiental dels nostres pobles que viuen del turisme i la pesca, mentre els creuers i els seus turistes senzillament cercarien altres rutes i indrets on aturar-se.
Un creuer també és un petit poble surant, amb la seva pròpia i gran oferta de serveis, on el negoci consisteix que els turistes facin la màxima despesa dins el seu interior. Estem segurs que els turistes que arribin en un creuer es quedaran a Roses a comprar? O ja els esperarà un autobús que els portarà a visitar el Museu Dalí a Figueres? Sabem quin ha estat l'impacte econòmic real sobre Palamós dels creuers que hi arriben? Voleu dir que l'arribada de creuer és la millor alternativa per reactivar econòmicament municipis com Roses?
La postura de l'alcaldessa de Roses, en certa manera, és comprensible. De fet, transmet la seva preocupació per una elevada taxa d'atur al seu municipi, fruit d'un model turístic i econòmic que s'ha esgotat a la Costa Brava. Era un model basat, principalment, en la construcció a tot el litoral. Ara s'ha de canviar de model, cal impulsar una oferta turística de qualitat en serveis i entorn ambiental. L'entorn de qualitat ambiental a Roses encara existeix i és massa important com per assumir riscos innecessaris. Des d'un punt de vista econòmic, la qualitat ambiental és una de les poques avantatges competitives que encara queden al sector turístic gironí i no es pot malbaratar.
Per tot això, l'arribada de creuers turístics a llocs de vital importància ecològica com el Golf de Roses, ha d'anar acompanyat prèviament d'un profund debat territorial en base als estudis d'impacte ambiental, econòmic i social. En aquest debat s'han de considerar no només els beneficis sinó també els riscs, tal com s'està fent en diferents països del món, com Nova Zelanda i els Estats Units, on els ecosistemes marins sostenen el turisme i la pesca i ja han adoptat una estratègia de precaució davant dels nombrosos creuers que visiten els seus fràgils ecosistemes marins. Aquest és el tipus de debat que s'hauria d'encetar urgentment a Catalunya, sobretot en aquells llocs on trobem parcs naturals i reserves marines que intenten protegir uns ecosistemes fràgils com els de Golf de Roses i els espais protegits adjacents.
És responsabilitat de tots conservar el patrimoni natural. I, també és responsabilitat de tots trobar un nou model de creixement turístic amb futur. Naveguem per la bona ruta?
