Diu Josep Maria Pou que a ell no li interessa anar al cinema a veure Clint Eastwood per escoltar-lo parlar en català. És de persona llesta respondre a una pregunta amb un subterfugi. Pou és un tipus brillant i de gustos exquisits. Segurament prescindeix d'anar a veure el 80% d'allò que s'estrena actualment a les sales de cinema. Pel·lícules on el diàleg i la llengua no són fonamentals. Cintes que no mereixen cap esforç intel·lectual per captar els matisos de la llengua original. Les coses però són com són, i la majoria de gent es mou de casa per anar a veure Avatar i pel·lícules similars, i no per assistir a projeccions saberudes o belles. Per a una gran majoria el cinema s'ha convertit en entreteniment. Aquesta majoria no en vol saber res de dedicar hores d'evasió a perfeccionar idiomes.
Deixant de banda l'opinió del gran Pou (a Espanya fa molts anys que molts defensen la V.O. sense aconseguir-ho), el debat sobre la nova llei que impulsa el conseller Tresseras té pocs grisos. Tot passa per estar-hi a favor o en contra. A favor, o no, que la meitat de les pel·lícules que es distribueixen estiguin doblades al català. En un principi sembla de sentit comú que un país on es fa servir el català en proporcions similars o superiors a l'altra llengua oficial, tingui també una oferta proporcional en aquest idioma. A la ràdio ja fa anys que la Generalitat obliga que sigui en català un percentatge determinat de la seva programació.
Això res té a veure amb la queixa dels empresaris de l'exhibició. Aquests defensen el seu negoci o qui sap si també volen algun tipus de compensació econòmica aprofitant aquest canvi de marc legal. Estan en el seu dret de fer-ho, de la mateixa manera que la Generalitat té la capacitat política i legal per tirar endavant aquesta llei.
Dilluns, a les comarques de Girona tancaran quasi el cent per cent de les sales. Només estaran obertes les de Blanes, Palamós i el Truffaut de Girona. Dilluns Clint Eastwood no parlarà ni en anglès, ni en català ni en castellà. Dilluns és un mal dia pel cinema i també per una política que no ha estat capaç de crear una taula i asseure tots els implicats.
