Hores sindicalsSALVADOR LLORENTE VARELA. GIRONA.

No fa gaires dies em vaig assabentar que un treballador del Servei Territorial de Carreteres, que treballa al Parc de Maquinària del Pont Major de Girona, tenia concedides 40 hores sindicals mensuals. Jo pensava que el gaudiment d´aquestes hores només les podien aprofitar aquells treballadors que són delegats sindicals o membres d´un comitè d´empresa que han estat elegits pels seus companys en les eleccions sindicals que es fan cada quatre anys. Aquest treballador no és delegat ni membre del comitè d´empresa, és a dir, no pot representar cap dels seus companys, perquè CCOO no va obtenir cap representant sindical a les últimes eleccions (3 d´UGT, 1 d´USO i 1 de CATAC). Pot ser que aquest treballador estigui afiliat a CCOO, però també té 40 hores?

Tots sabem que aquestes hores són per informar i assessorar tots els companys de feina però per desgràcia les utilitzen més per a assump­tes propis. Jo em pregunto, quin sindicalisme estem fent que en comptes de mirar pels companys mirem per nosaltres mateixos? Quin sindicalisme tenim sense afiliació, basat només en la representació per poder rebre grans subvencions i mantenir unes estructures fictícies i no reals? Quin sindicalisme estem fent de despatx i no d´obra o fàbrica? Recordant el meu pare, que deia que per exigir s´ha de complir, és a dir exigir els drets al 100%, però complir també amb les obligacions al 100% i en aquest cas els drets sí que són al 100%, però les obligacions no arriben ni al 50%.

Penso que amb aquest tipus de sindicalistes la imatge dels sindicats queda encara més deteriorada.

Què està passant amb el català?M. ÀNGELS ALSINA I BOSCH. BESCANÓ.

- ¿Qué hay después del patio?

- Catalán

- ¡Vaya mierda, si además no lo hablamos nunca!

Això (literal) és el que he hagut de sentir jo en una guàrdia de pati. Sóc d´un poble de Girona però tre­ballo de professora de Català de Secundària a una escola de Sabadell. Allà el català es parla només a l´aula.

De què serveix explicar la història de Catalunya, de què serveix ex­­plicar als immigrants que el nostre país va ser importantíssim a l´Edat Mitjana, de què serveix explicar-los la traïdoria de Felip V o la dictadu­ra de quaranta anys que vàrem patir? De què serveix si quan acabem la classe el catalanet que té al costat li diu: «¿me dejas tu bolígrafo?». Aquí no hi ha bilingüisme, aquí hi ha una diglòssia com una casa de pagès. Els joves de Barcelona han entès que amb el castellà n´hi ha prou i amb això es queden.

Si la cosa no canvia, el català les té totes per convertir-se en un dia­lecte del castellà. I la culpa només és nostra, la dels catalanoparlants: culpa per passar-nos al castellà a la primera de canvi, culpa per menjar en un restaurant on només hi ha la carta en castellà i no demanar el full de reclamacions, culpa per anar a veure sistemàticament pel·lícules en castellà, culpa per no valorar prou la nostra terra.

I, avui mateix, després de sentir el que us he explicat, a la tarda, en arribar a Girona he hagut de llegir al diari que cinemes com el de Salt o els Albèniz van tancar el dilluns en protesta per la nova llei de protecció al cinema en català. Això ja ratlla el surrealisme. Si els nostres herois catalans aixequessin el cap, l´haurien de tornar a abaixar? de vergonya.

Vergonya N-IIJosep M. noguera almeda. barcelona.

Em refereixo a la carretera N-II que transcorre dins de la província de Girona. Una ruta d´aquesta impor­tància està completament oblidada per Foment. Vegem alguns ­exemples i reflexions:

1.- És l´única carretera nacional que enllaça el país amb Europa i només disposa d´un carril en cada sentit. Donada l´orografia del terreny, el traçat i el trànsit, et pots passar diversos interminables quilòmetres darrere d´un camió, ja que és impossible avançar. És per això que la N-II el 2009 va causar molts accidents amb 18 morts.

2.- A l´Alt Empordà, per salvar el pas del tren d´alta velocitat, s´han creat nous revolts i canvis de rasant, agreujant encara més el catastròfic traçat.

3.- Foment ha trigat 4 anys a desdoblar 8 km de carretera de Girona a l´aeroport. Per tant calculin quant tardarà a desdoblar-se fins a la Jonquera.

4.- Es van començar les obres de desdoblament a la zona de Caldes de Malavella i Sils. De moment ja fa més de 7 mesos que estem amb les obres completament parades. L´aspecte és d´una deixadesa total, mal senyalitzada, amb les ratlles esborrades, plena de forats, etc. Conseqüència, en dos mesos 3 morts en aquesta zona. On són els diners destinats a aquesta ampliació?

5.- Per part de Foment i per part de la Generalitat evidencien una despreocupació total pel desdoblament. Els municipis es queixen però tot és inútil. He llegit que els ciutadans d´alguns municipis s´organitzen per protestar realitzant talls de trànsit, farts de l´abandonament de l´Administració. És aquest el camí?

6.- Què passa amb la N-II? Quins motius hi ha perquè estigui tan abandonada una carretera amb tant trànsit i d´aquesta importància?

7).- La infraestructura que connecta amb Europa és una magnífica autopista de peatge de capital privat molt influent. Serà aquesta la causa de l´abandonament de la N-II?

8.- Mentrestant la concessionària del peatge està ampliant a tres carrils l´autopista i incrementant el nom­bre de caselles de cobra­ment.

9.- Vull recordar que es van tardar 20 anys a desdoblar la carretera de Barcelona a Lleida, que transcorre gairebé paral·lela a l´autopista de peatge. Curiós, oi?

10.- Quan s´acostin les eleccions els nostres polítics reclamaran a Foment accions contundents en aquesta via, fins i tot sol·licitaran la gratuïtat del peatge (amb càrrec a Foment), fins que no estigui desdoblada la N-II. Passades les eleccions, silenci.