LES VEGUERIES I el dret a decidir de la cerdanya

El president de la Generalitat, el socialista José Montilla, i el conseller de Governació, Jordi Ausàs, d'ERC, van comparèixer junts dimarts passat per presentar el projecte de llei de nova organització de Catalunya que l'Executiu català envia al Parlament per al seu debat, tramitació i aprovació si s'escau.

El camí per a la creació d'una planta administrativa, que és un dels objectius històrics del catalanisme, encara serà llarg, tot i que mai no s'havia arribat tan lluny. El conseller Ausàs, un convençut de la necessitat de la
nova organització, ha aconseguit tirar endavant el
projecte amb perseverança i no deixant-lo mai per
perdut. El president Montilla ha estat qui ha aplanat el camí entre els socialistes de la regió primera i de les capitals provincials amb l'aprovació simultània de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Tot i aquesta aparent concòrdia del tripartit, el projecte té una difícil viabilitat, almenys aquesta legislatura. A banda de debats sobre la seva necessitat, sobre la creació de noves administracions en un escenari prou farcit, o sobre l'augment de càrrecs i funcionaris amb la consegüent despesa, d'antuvi ha obert conflictes en les zones més afectades: Tarragona-Reus, comarques de Lleida, el Penedès, la capitalitat de la Catalunya central, etcètera. La Cerdanya és una de les comarques disconformes amb aquesta distribució territorial proposada per la Generalitat. No volen pertànyer a la comarca de l'Alt Pirineu i Aran. En un govern integrat per partits que fan bandera d'escoltar la veu del territori i del dret a decidir, seria una contradicció, i gairebé una hipocresia política, pretendre imposar en contra del parer dels veïns de la Cerdanya i voler decidir per ells. De la mateixa manera que una llei d'aquest calat no es pot fer amb el rebuig del principal partit de l'oposició, CiU, que a més és la força política amb més representació en el Parlament català. És evident que la suma dels vots del tripartit permet imposar la llei de vegueries, però una nova distribució territorial, a banda que resta per veure si l'Estat l'acceptarà, necessita un ampli consens de les forces parlamentàries i del territori.