Tots aquests anys d'ajuntaments democràtics no han aconseguit convertir en eficaços els pactes de govern entre partits rivals. Les legislatures, inicialment previstes per a quatre anys, s'acaben convertint, dia amunt o dia avall, en mandats de poc més de dos anys. Els primers 12 mesos serveixen per repartir pastissos, controlar recels i edificar búnquers. El segon i tercer any es destinen habitualment a treballar. Però, ineludiblement, el quart any serveix per preparar les eleccions escenificant tensions, distanciaments i, si cal, ruptures i divorcis per tal de llançar un missatge a l'electorat: hem governat junts però tenim idees diferents i jo he fet més que l'altre! L'exemple més clar és avui a Figueres, on es troben en ple procés de distanciament i qui sap si de ruptura (potser és massa aviat). Darrere de les filtracions interessades de risc imminent de trencament del pacte entre CiU i PSC, hi ha l'estratègia de dos partits que busquen marcar identitat pròpia i mostrar-se davant dels figuerencs com a víctimes del seu soci. Qui millor interpreti aquest paper, millor es posiciona per a les eleccions del maig de 2011. Un cas similar el podem trobar a Sant Feliu de Guíxols, on a un any i mig de les eleccions tothom es comença a desmarcar.
Casos com els governs de coalició de Palafrugell i Girona són diferents. A la ciutat baixempordanesa es van repartir d'entrada el pastís i el protagonisme de l'alcaldia. Això ha fet que la legislatura hagi estat més suau que en altres indrets governats a través de pactes. Girona també és diferent perquè parteix d'un document programàtic descrit al detall, tot i que això no treu que cada una de les formacions (PSC, ERC i ICV) juguin les seves cartes tàctiques per treure rendiment electoral de la seva acció de govern i, si pot ser, desgastar el seu soci. Això de Girona també va en detriment de l'eficàcia però no tant.
Els acords de govern entre partits diferents s'han venut en els últims anys com a enriquidors. Potser és cert en el terreny ideològic i quimèric. Però quan estan fets posant per davant els interessos de cada partit, el resultat és un escurçament alarmant de la legislatura que perjudica la ciutat i els seus ciutadans. Segurament és políticament incorrecte afirmar que els governs amb majoria funcionen millor. Però els fets són punyeters. L'època daurada de Girona va coincidir amb etapes de majoria absoluta. L'actual gestió de Lloret de Mar la reconeixen fins i tot els contrincants... i sobretot quan la comparen amb l'olla de grills de la veïna Blanes.
