Algunes coincidències poden resultar sarcàstiques. Per exemple que Joan Nogué, una de les veu més clarividents i raonades en favor de l'equilibri territorial i en contra de l'especulació urbanística, rebi el premi Jaume I en la categoria d'Urbanisme i Sostenibilitat davant Francisco Camps, president d'una comunitat autònoma, la valenciana, que ha estat denunciada per la Unió Europea pel seu urbanisme salvatge. I que el lliurament del premi coincidís gairebé a la mateixa hora que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, participava en l'Esmorzar Nacional de l'Oració, acompanyat, entre d'altres persones, de cinc empresaris espanyols, tres dels quals eren constructors i un banquer, col·lectius tots ells que han contribuït a la degradació urbanística d'Espanya i la posterior crisi econòmica. I, probablement, per evitar aquestes contradiccions, calgui escoltar les reflexions que va formular el mateix Nogué després de rebre el premi. El catedràtic gironí va lamentar que molts científics i intel·lectuals "no tinguin més veu pública", perquè la seva veu seria "fonamental per a una millor qualitat de vida i "per organitzar-nos una mica millor". La necessària activitat econòmica no està renyida amb la preservació del territori, com també sostenia el mateix Joan Nogué en una entrevista publicada en el Diari de Girona fa cinc anys: "El negoci immobiliari és digne i lícit si es fa correctament i allà on fa falta, però si no, dilapida i consumeix el territori (...) El futur passa per un territori molt més equilibrat i molt més ben ordenat, i un paisatge de qualitat". Nogué ha rebut una merescuda distinció, que també enalteix el capital acadèmic que té la Universitat de Girona, però poc avançarem si el coneixement només serveix per premiar-lo i no per aplicar-lo en la millora de la societat.
