Si hom s'entreté a examinar els pressupostos de la Generalitat per al 2010, curiositat no recomanable per als esperits sensibles, trobarà consignats una milionada d'euros d'ingressos que són les aportacions de l'Estat als ajuntaments i diputacions de Catalunya. Ni més ni menys que 2.386,25 M EUR per finançar els ens locals. Què hi fan en els pressuposts de la Generalitat? Doncs, inflar-los!

Les dues partides denominades "participació de les diputacions en els ingressos tributaris de l'Estat" i "participació dels municipis en els ingressos tributaris de l'Estat" representen el 7,34 % del pressupost total d'ingressos o el 10,47%, dels ingressos ordinaris, sense els recursos destinats a inversió. Uf, va dir ell!

Si es fa una ullada, sense mala intenció, al pressupost de despeses, es descobrirà un curiós epígraf sota el nom de "fons no departamentals" que equival a la quantia dels ingressos que la Generalitat, en nom de l'Estat, pagarà als ajuntaments.

La Llei d'hisendes locals, que regula la participació de les entitats locals en els ingressos de l'Estat, estableix que les entregues a compte seran abonades als ajuntaments i diputacions. Per què, doncs, el Govern de la Generalitat actua d'intermediari? No és un menyspreu a l'autonomia municipal que els diners vagin als comptes corrents de la Generalitat quan haurien d'anar a raure directament als ens locals? És xocant aquesta entrada i sortida de calés.

Hi pot haver dues raons, a banda dels tics centralistes del Govern català, per explicar aquest estrany viatge dels diners que arriben a ajuntaments i diputacions després de reposar a la caixa de la Generalitat. La primera tindria relació amb la ràtio d'endeutament que es calcula dividint el deute viu amb els bancs pels ingressos ordinaris del pressupost. Per tant, com més elevats siguin els ingressos més baixa serà la ràtio. Si el deute de la Generalitat a llarg termini a 30 de setembre de 2009 (deixant al marge empreses públiques, fundacions i consorcis) era de 17.579,44 M EUR, la ràtio, comptant els ingressos dels ens locals, seria del 77,15% i, sense aquests, s'incrementaria fins al 86,17%. És a dir, en computar uns ingressos que no són seus, disminueix en 9,02% punts percentuals l'endeutament de la Generalitat. Caram, caramÉ

La segona raó, i de bell antuvi m'acuso de malpensat, és el fet que disposar de 2.386,25 M EUR, encara que siguin pocs dies a l'any, millora la tresoreria i genera sucosos interessos.

De Madrid, al cel? No! Els diners, de Madrid a Barcelona, a inflar els globus dels pressupostos de la Generalitat.