Cartes

Hem de tenir sentit comú. Anem a veure, la gent ens hem de respectar i estimar per conviure tots amb pau i harmonia. Però jo hi ha coses que no entenc: L´altre dia, un amic meu, que té terres, casa i cultura catalanes, em comenta que, tot i que és català de naixement, se sent espanyol. Quan Catalunya sigui un estat, el català que també se senti espanyol podrà seguir vivint la se­va espanyolitat veient les teles que li agraden, comprant la premsa que vulgui? Només notaran que viuran en un país de més qualitat, en tots els sentits, perquè no hi haurà espoli fiscal. No vaig tenir esma, astorat com vaig quedar, d´explicar-li que cada dia surten de Catalunya 60.000 milions de les antigues pessetes cap a Espanya, sense retorn. A mi, sabent això, les ganes de ser espanyol se me´n van, però respecto les seves. Hem de sumar i pensar en els avantatges socioeconòmics d´un estat propi. Penso que, si has nascut a Catalunya, sentir-se català no és demanar tant.

Gran pena per al paísPedro j. Piqueras Ibáñez. Girona.

En veure a tots els mitjans escrits, el passat dia 12, la foto que vol deixar constància sobre qui són els protagonistes del Pla de rescat de l´economia grega (Trichet, Barroso, Merkel, Papandreu, Sarkozy?) m´he sentit deprimit a causa de la gran pena per no veure el «nostre president», que també ho és de torn de la Unió Europea durant aquests sis mesos. Tan baix ha caigut el prestigi de l´Estat espanyol a la Unió? Tan poc compta Rodríguez Zapatero, no ja com a president d´Espanya, sinó com el de torn de la Unió Europea? Si en un esdeveniment com és aquest Pla no es compta amb ell, malament per al país. Tinc la sensació que anem de fracàs en fracàs: els mitjans europeus i mundials, especialment econòmics, han rigut arran dels seus discursos; Obama no vindrà a Madrid; possiblement no hi haurà cimera Europa-EUA; no es compta amb el president en els plans de rescat d´altres països de la Unió. No serà que hi ha el temor que quan acabi ZP la presidència de torn, sigui el país que ell dirigeix el pròxim a rescatar? Si amb les dades econòmiques que coneixem ens vol fer creure que estem millor que fa sis mesos, no és d´estranyar que els europeus no comptin amb qui està tan lluny de la realitat.

La MAT, imposada per uns i concertada pels altresFrancesc Xavier Quer Bosch. Crespià.

Mentre al nostre costat de la frontera les infraestructures importants per al territori són fruit de la imposició, a l´altre costat recorren a la concertació. Parlem que l´Administració imposa el seu projecte, quan és a partir d´un projecte ja definit, i engegada la seva tramitació, que es discuteix amb els ciutadans i Administracions implicades la manera com s´acaba executant. Amb l´anomenada concertació, l´Administració discuteix prèviament amb els ciutadans i administracions afectades el pro­jecte que es vol fer i com es vol fer per, un cop definit, fer-lo i tramitar-ne l´execució. Dues maneres de fer, i dos sistemes de funcionament de les administracions per arribar al mateix objectiu. I amb la MAT, és el que veiem a un costat i a l´altre de la frontera. A la Catalunya Nord, amb la fase de concertació quasi acabada, el soterrament de la MAT entre Baixàs i la frontera ja està definit i parlat amb el territori i a punt per començar el projecte i la seva tramitació. Aquí, caldrà esperar que un dia es presenti el projecte damunt la taula dels alcaldes per començar a discutir sobre el que diu aquest projecte, que ja estarà definit i en fase de tramitació.

Dues maneres de relacionar-se entre l´administració i els administrats, fruit del passat d´uns i de l´experiència dels altres. Un passat que no acabem d´oblidar, i una experiència que no sabem aprofitar.

A Maria Salip CalvóJoan-Enric carreras i Mercader. Celrà.

Benvolguda senyora: He llegit el seu escrit sobre el que va patir l´Església amb les barbaries fetes pels extremistes, i que mai poden defensar-se com a coses ben fetes, però les seves lloances al dictador crec que tampoc poden fer-se sense mirar «l´altra part», que precissament gràcies a aquest individu i tots els que el seguien, «les varen passar molt putes». Si no ho sap, pregunti. També estic d´acord amb dues coses més: les gràcies a tots els que intenten fer una societat mes justa i, com diu vostè, «no hi ha més cec que el que no hi vol veure».

Abús de poderGina Manfredi. Girona.

Sorprèn que ni l´Ajuntament de Girona ni la UDG hagin fet públiques les raons d´interès general que els han portat a cedir i acceptar, respectivament, un espai públic de la ciutat per a l´ús i benefici exclusiu d´un determinat col·lectiu. I més quan des de diferents sectors de la població, especialment ­veïns i estudiants, s´ha qualificat aquesta actuació de veritable abús de poder. El sentit del silenci és clar: ajuntament i UDG admeten que no han actuat correctament, però la tanca que van instal·lar segueix salvaguardant el recinte privat dels que podríem anomenar «patricis» mentre a fora muralla els «plebeus» sobreviuen com poden. Que ningú s´ofengui, és una vergonya!