Cartes

Jordi Roura

jordi orobitg i solé. secció local d'erc a lloret de mar. secretari de política municipal.

En l'edició de divendres passat, el senyor Jordi Roura va publicar un article d'opinió en aquest diari, fent valoracions de la crítica expressada pel que signa, amb motiu de la celebració a Lloret de Mar de la Copa del Rei d'Hoquei.

La seva crítica la va fer extensiva, amb ironia i sarcasme, al partit polític en el qual milito, Esquerra Republicana de Catalunya, i així mateix a la Generalitat de Catalunya, especulant amb una suposada doble moral, en funció del nom de la competició que s'organitzi i dels objectius que busqui, a l'hora de donar-li o no suport i/o finançament. Trobo totalment fora de lloc les valoracions i afirmacions que efectuà en tal article.

En la seva condició de periodista, que no d'"opinador", crec que és una regla fonamental contrastar les fonts les informacions. A mi el senyor Roura no em coneix de res, i no té cap dret a imputar-me obrar amb una doble moral. És més, amb el que diu en el seu article demostra que no coneix l'opinió que vaig expressar, o en tot cas, no la sap o no la vol interpretar amb rigor.

Així doncs, senyor Roura, li diré que a mi també m'agrada l'hoquei i que de ben petit, vivint a Barcelona, no em perdia cap partit al Palau Blaugrana que, en aquells temps, en què no existia la dictadura de les televisions, es jugaven immediatament abans del partit al Camp Nou. Miri si m'agrada que no només jo, sinó també el meu fill, som socis del Club Hoquei Lloret, i el meu fill està a escoles de patinatge del club, amb una dedicació de temps i esforç per part del club que de ben segur no cobreixo amb les quotes que pago.

Dit això, jo en particular com a polític, o Esquerra com a partit a Lloret de Mar, probablement no hauríem tret millor rendibilitat que donar un suport entusiasta a la celebració de tal competició a Lloret. Que més té que es digui Copa del Rei si no es molesta a venir a lliurar el guardó.

Sap què passa, que pel món hi ha gent que, mal que els pesi a alguns, tenim criteri propi, i a l'hora de valorar la conveniència o no de tal despesa, no mirem només el curt termini, és a dir els quatre dies que "segons vostè" es mourà gent per Lloret, sinó la situació del municipi, la de la població que hi resideix, i la política d'austeritat en tal tipus de despesa que suposadament es pretenia imposar en aquest exercici.

Orgull català

Cristina Macias Serra. Girona.

Sóc una catalana que ja n'ha tingut prou de les crítiques dels espanyols. Què els hem fet? Ser més espavilats? Més treballadors? O potser és pel nostre origen?

Doncs el nostre sentiment autonomista prové de ja fa molts segles, quan Catalunya era un país independent.

Crec que és un privilegi parlar el català, ja que és una llengua més i ens ajuda inclús a tenir més facilitat a l'hora d'aprendre altres idiomes. Per exemple, amb una amiga italiana, quan parlem, jo ho faig en català i ella en italià i ens entenem prou bé.

Que no es queixin tant que, què farien sense nosaltres? Si l'únic que fem és aportar diners. Si ens volen pel que és bo, que ens aguantin pel que és "dolent".

Els catalans estem orgullosos de ser qui som! I a més a més amb el millor equip del món!

Estalvi d'embolcalls i embalatges a Espanya

Peio Solà Roca. Girona.

Avui dia, al nostre país, entre un 20% i un 50% del total d'escombraries són embolcalls; material que hem pagat, i pel que haurem de pagar una altra vegada per desfer-nos-en. Els productes, per motius de seguretat i altres coses, han d'estar empaquetats fins a un cert punt de respecte als altres. Això provoca una pèrdua de diners i impacte ecològic en embolicar amb paper els objectes que paguem. Per això, els comerciants haurien d'oferir als seus clients productes amb el mínim paper per embolicar. També, per aquesta raó, als preus hauria de re?flectir-se aquest verdader estalvi material. Això significa que com ?menys embolcall hi hagi, en molt més bon ?estat estarien els carrers dels que són avui dia aquí, al nostre país, Espanya.

La manifestació contra la reforma de les pensions se celebrarà el dia 23 i no avui com, per error, es deia en l'editorial d'ahir.