Discriminació al City Arms d´Olot
Jordi Gasulla i Flavià. OLOT.
En Met és un noi de 18 anys. Dedica bona part del seu temps a organitzar activitats de cara als joves, col·laborar amb associacions culturals, ensenyar informàtica a gent gran i nens petits, etc. En definitiva, és un noi compromès amb la societat que l´envolta, d´aquells que tant de bo n´hi hagués més.
El passat 19 de febrer de 2010 va sortir de festa per Olot amb el seu tiet, que feia mig any que no veia. Primer van anar a la Taverna de Dalt, després al Dnit i finalment al City Arms. Aquell hauria estat un dia qualsevol si no fos perquè en arribar al City Arms el guàrdia de seguretat, dirigint-s´hi en castellà, els va prohibir l´entrada. Per què? Van preguntar ells dos. El guàrdia va dir que eren ordres de l´amo. Però quines ordres? «Prohibir la entrada de cualquier marroquí». Estupefacte, en Met li va explicar que ha nascut i ha viscut tota la vida aquí i que té el DNI espanyol com qualsevol altra persona, però no va servir de res. Al seu carnet d´identitat hi diu Mohamed (encara que tothom li diu Met), i això és motiu suficient per l´amo del City Arms per prohibir l´entrada a algú. Encara que sigui totalment il·legal -i immoral- fer-ho.
En agraïment
a tot el personal
de l´hospital
de Santa Caterina
JAUME VILÀ. CAN PIU DE BRUNYOLA.
Aquesta carta va adreçada a la unitat F de l´Hospital Santa Caterina de Salt, a tots els metges/esses, infermers/es, zeladors, auxiliars, personal de neteja, fisioterapeuta i a mossèn Tor. I també als serveis d´urgències de les ambulàncies de Santa Coloma de Farners i d´Anglès, en agraïment a la seva gran tasca que ha portat a terme durant tres anys cuidant el meu pare, Pere Vilà i Costa, (ACS), en moltes ocasions i en els últims dies de la seva vida que, com sempre, va estar molt ben atès. A tots/es, moltes gràcies de tot cor en nom de la seva família.
Barri Vell,
velles maneres
ILDEFONS MAGRANS BATALLER. ESTUDIANT D´HISTÒRIA DE LA UDG. GIRONa.
L´Ajuntament de Girona no consensua i la Universitat de Girona diu que no sap res. Des de gener d´enguany se sabia que s´estava preparant la jerarquització de l´espai públic de l´aparcament que podien fer servir els estudiants de les Facultats de Lletres de Girona, ubicades a l´antic convent de Sant Domènec. Malgrat les preguntes repetides als diferents càrrec de direcció, aquests en cap moment han estat capaços de donar una resposta a la inquietud que podia representar per a molts dels estudiants trobar-se sense les possibilitats de trobar un lloc on poder aparcar, més encara quan moltes de les classes comencen a les vuit del matí.
Actualment, quan la privatització de l´aparcament ha tingut lloc, l´Ajuntament de Girona, com a proposta alternativa, suggereix als usuaris universitaris que poden agafar l´autobús de línia públic amb una possible millora d´horaris respecte a l´anterioritat de la privatització de l´espai públic de l´aparcament rere muralla.
Jo i la majoria d´estudiants perjudicats ens preguntem arran d´aquests fets perquè, en comptes de jerarquitzar els espais públic en favor de certes persones, no se´ls ofereix uns bons horaris d´autobusos, en els quals, segurament, aquests jerarques es mostraran molt interessats i es deixen les places d´aparcament lliures per a tothom qui les necessiti.
Reiterades visites als departaments responsables que no presten cap mena d´interès a les meves demandes d´explicacions, m´han portat a escriure aquesta carta d´opinió, a fi que algú que tingui potestat en aquest assumpte expliqui finalment de forma pública, l´antidemocràtic acte d´expropiació d´un espai públic en benefici exclusiu d´uns quants privilegiats.
Som, com sempre, els més desprotegits. Només ens volen perquè els votem i després demostren la seva falta de consideració abusant del poder que els han donat les urnes. Aquesta queixa, que no sona tota sola, els hauria de fer reflexionar i esmenar el nyap que ha portat a dificultar encara més la vida diària dels estudiants.
Carnestoltes
contra civisme
Josep Rua Borràs. OLOT.
Diumenge, 21 de febrer de 2010.
És la mateixa cançó de sempre, després de Carnestoltes a Olot, no en tinc cap dubte: per les restes d´orinades, senyals de trànsit per terra, semàfors rebentats, gots trencats, serpentines etc. ho he vist a tot arreu d´Olot.
Fa pena i fàstic.
Alguna cosa més a dir?
Les targetes del bus
Alícia Fàbrega. GIRONA.
Tinc disset anys i vaig al col·legi Les Alzines, on ara estan fent obres i no és possible aparcar. Per això ens va molt bé en anar i tornar la línia 1, que passa per davant de Les Alzines i ens deixa molt a prop de casa.
És per això que vull agrair les ajudes que ens proporciona l´Ajuntament de Girona amb les targetes per a menors de divuit i de dotze. Trobo que en ser assequibles econòmicament i còmodes ajuden que les utilitzem molt i ens acostumem a moure´ns amb transport públic.
Moltes gràcies de nou.
Incongruències
de la seguretat ciutadana
Francesc Cañas Soler. GIRONA.
Últimament està quedant palesa la utilitat del cos policial a la ciutat de Girona. La nit passada van entrar a robar a la cafeteria Davant que, com el seu nom indica, és just davant de l´ajuntament, i cap cos policial va fer acte de presència fins dos hores després que el propietari hi anés l´endemà al matí.
Fa un any enrere un col·lectiu de poetes va enganxar uns poemes al fanal que hi ha a la porta de l´ajuntament, i en cosa de minuts tres cotxes de la policia municipal s´hi van presentar per indagar sobre la seva suposada activitat «delictiva». El cap dels policies els va explicar que ells vetllaven per la seguretat de les persones, i que tothom podia passejar tranquil·lament per la ciutat gràcies a ells. També els va dir que cuidaven el mobiliari urbà i el que ells estaven fent era literalment embrutar de paperots un fanal. Precisament una setmana enrere es van quedar tancades unes persones dins de l´ajuntament, i van ser els del bar perjudicat els que van avisar a la policia.
La gran pregunta és: on estaven enfocant aquelles càmeres de seguretat que ho veuen tot? On eren ahir aquests tres cotxes de policia? I per què no es van presentar al bar La Placeta quan hi van entrar fa unes setmanes? O en altres locals on han patit robatoris durant aquest últim mes? O és que això no és vetllar per la seguretat dels ciutadans?
Barri Vell i els benvinguts
carles calmo. GIRONA.
És dissabte i anem amb la família al Barri Vell a passejar, potser a dinar, però no... Marxem ràpid, són dos quarts de dues que ens trobem, entrem al carrer de la Força i un senyor, bé, ben vestit ens dóna una targeta i quasi suplica que hi mengem, tot molt bo; ah, i barat, carai... Dues passes després una peruana reciclada al català ens ofereix que mengem quatre però paguem tres a 10 e per cap, cada cop va més bé això, o no?, girem cua avall i una brasilera o per l´estil el mateix. La veritat, ha estat una aventura perquè en comptes d´anar al Barri Vell de Girona crec que hem anat a Sud-amèrica, però jo dic: ¿No viu l´alcaldessa al carrer de la Força? Per què no diu res de tot això? És penós que els gironins ens trobem amb aquestes situacions, pensava que a Girona teníem més categoria, però veig que no; en fi, anem cap a casa agafem un pollastre i ja dinarem, quina pena: tan maco que és el Barri Vell, però la llàstima és que la Sra. Pagans l´ha deixat convertir en un circ estranger.
