L'idil·li entre Girona i Ryanair s'apaga. L'anunci de Ken O'Toole, responsable de desenvolupament de noves rutes de la companyia irlandesa, de començar a operar, abans de mig any, des del Prat, és una notícia pèssima per a l'aeroport de Girona. O'Toole assegura que Ryanair ha pres la determinació estratègica d'operar des de Barcelona, que inclou continuar enlairant vols des de Girona. No obstant això, no ha pogut evitar reconèixer que minvaran els vols i els passatgers a l'aeroport de Vilobí d'Onyar. La qüestió està a saber l'abast de la retallada de destinacions i si des de Girona es podrà continuar volant a totes les capitals europees o únicament cap a Kaunas, Hamburg... i altres destinacions amb un interès similar a les esmentades. Però aquesta és una resposta que no coneix ni Ryanair, una companyia que pren decisions a partir de resultats i conjuntures urgents, i que és capaç de convertir en estratègia una brillant interpretació d'improvisació empresarial. I si no que l'hi preguntin a una de les primeres víctimes de la companyia, que no és altra que Perpinyà. La capital rossellonesa va ser la primera a tastar la mel enverinada dels irlandesos, que li van prometre convertir el seu aeroport en l'epicentre de la seva activitat al sud d'Europa per, al cap d'un temps d'operar, convertir-lo en terra erma... En una mena d'aeroport fantasma que li està costant refer-se del declivi.

Només cal fer números: Ryanair calcula en dos anys arribar als 3 milions de passatgers a Barcelona, mentre que actualment el de Vilobí en té uns 5 milions anuals. Cal tenir present que una immensa majoria dels passatgers que actualment aterren a Girona van després amb els busos d'en Sagalés cap a Barcelona. Es miri com es mi?ri, Barcelona restarà i molt a Girona. A això caldrà sumar-hi un immediat encariment del producte low cost (en consonància amb la pu?ja del combustible). Tot plegat fa pensar que el futur de l'activitat aeroportuària a Girona és més que dubtós. Com a mínim amb el model (o miratge) que hem tingut aquesta dècada prodigiosa.

El model low cost té aquestes coses. La seva existència es fonamenta a esprémer els costos, a no gastar dos cèntims on se'n pugui gastar un, i a plantar banyes a la seva fidel parella (Perpinyà) quan escolta el més tènue xiulet de seducció (Girona). És com una prostituta que mai s'acosta per amor ni fidelitats, sinó per mers interessos professionals. Com totes les empreses i companyies d'avui? Cert! Però hi ha intensitats, i la volatilitat passional de Ryanair amb els territoris als quals promet amor és com la d'aquell amant d'acció precoç que no té temps ni d'abaixar-se els calçotets.