Des de fa quinze anys els ciutadans i les ciutadanes de les comarques gironines escoltem declaracions i promeses sobre el desdoblament de la Nacional-II entre el municipi de Tordera i la frontera francesa, i la seva transformació en autovia (A2). No obstant això, avui només està acabat un tram de 8 quilòmetres (Fornells de la Selva-Caldes de Malavella), després de 4 anys d'obres. En el tram en obres entre Caldes de Malavella i Sils, adjudicat fa 4 anys, es van fer moviments de terra i itineraris alternatius, però les obres estan actualment interrompudes des de fa més de 7 mesos perquè l'empresa que les executava va fer fallida. Els veïns i les veïnes dels municipis afectats -Caldes de Malavella, Vilobí d'Onyar, Vidreres, Riudellots de la Selva, Sils i Maçanet de la Selva- ja han fet un parell de concentracions per reclamar la represa dels treballs. L'última -a la qual vaig assistir i en què vaig poder copsar el malestar dels veïns i les veïnes en persona- va ser el dissabte 20 de febrer.

Com pot ser que una de les infraestructures més importants de comunicació entre Catalunya i França sigui una carretera de només un carril per banda i amb un alt índex d'accidentalitat?

Això deixa palès que el tram gironí s'ha deixat per al final. I aquest dèficit no ve d'ara. Ni els governs del PSOE ni els governs anteriors del PP han considerat mai aquest tram com a prioritari.

Ja el 2004 Esquerra va proposar un pacte gironí per a les infraestructures, que havia de servir per impulsar un dels reptes més urgents de les comarques gironines. La resta de formacions polítiques sempre se n'han desentès. Aquesta actitud no fa sinó alimentar el menysteniment envers Catalunya que ja fa temps que s'exerceix des de Madrid. Nosaltres hem treballlat, presentant mocions i preguntes al Congrés i al Senat a Madrid per desencallar les obres de desdoblament de la Nacional-II i per intentar que el Govern de l'Estat compleixi amb els terminis establerts. Ho continuarem fent.

En un món globalitzat com l'actual, les infraestructures de comunicació i transport són vitals per a la supervivència econòmica dels estats i els seus territoris. Tenir una bona xarxa viària millora la competitivitat, i això és essencial. Un territori amb infraestructures de transport terrestres, marítimes o aèries deficients pateix un aïllament comercial atesa la indubtable repercussió que tot això té en el desenvolupament del turisme, dels negocis o del transport de mercaderies. Les comarques gironines estan situades en un punt geogràfic estratègic, amb un rol econòmic i social clau i, en aquest marc no podem permetre'ns quedar enrere per culpa de les infraestructures.

Necessitem solucions ara. Des d'Esquerra creiem que és fonamental el traspàs de la xarxa de carreteres de l'Estat, com és el cas de la Nacional-II, a la Generalitat, amb el finançament corresponent per al manteniment i les inversions necessàries. Aquesta gestió de proximitat permetria suprimir punts negres i colls d'ampolla a la xarxa viària i, a la vegada, vetllaria per impulsar polítiques pròpies cap a una mobilitat eficient. La proximitat és conèixer els problemes reals, perquè és des de Catalunya i des de les comarques gironines que coneixem el nostre territori. Un cosa molt diferent és mirar la Nacional-II a través d'un plànol des de Madrid i quedar-se igual, mentre els quilòmetres d'autovia es van estenent fora de Catalunya amb una facilitat sorprenent.