Escolarització frustrada
julio agustín. girona.
Som pares d´una nena de 2 anys que l´any que ve ha de començar l´escola. La nostra esperança i primera opció era que pogués anar a l´escola que hi ha a tocar de casa. La meva dona fins i tot hi treballa, al barri. El cas és que encara que aquest centre és tot just a cinquanta metres de casa no hem aconseguit plaça. Ens hem informat i molt probablement tampoc n´obtindrem als altres dos col·legis més propers. La configuració de les zones escolars en què es divideix la ciutat de Girona fa que les probabilitats d´accedir a un determinat centre siguin les mateixes per a qui viu davant per davant i per a qui viu a dos o tres quilòmetres, havent-hi com hi ha prou escoles repartides per tota l´àrea.
Així doncs, el més probable serà que nosaltres ens haurem de desplaçar fins a vés a saber on per poder portar la filla a escola. Ens creuarem pel camí amb aquells pares que, beneficiats per la norma, han obtingut plaça a la nostra banda de la ciutat, per nosaltres anar a la seva i tornar cap al barri a la feina. I per descomptat que si preguntem als nostres representants a les administracions, ens diran que ho hem de fer en transport públic, pel bé de la mobilitat: siguem realistes, no ho farem pas, d´agafar el bus, és senzillament ridícul pensar que ho farem.
Que potser és just o sostenible tot això? A qui beneficien unes zones escolars tan immenses? Tota la ciutat de Girona en té només tres. Això és la perversió de la igualtat d´oportunitats. Igualtat d´oportunitat per a tots els pares de Girona no és pas donar a escollir entre més escoles per la via d´ampliar les zones; és garantir l´excel·lència de tots els centres educatius siguin on siguin. És el que els nostres fills es mereixen i el que la societat necessita.
Res és veritat
francesc custal estartús. girona.
Demaneu moltes dades, mentre els que ataquen Catalunya no saps mai qui són. A veure: tenim dos partits que defensen la identitat de Catalunya, CiU i ERC, i van separats.
El jutges no s´entenen. El resultat depèn que siguin d´un partit o altre. No defensen la veritat absoluta. El que passa amb el jutge Garzón es demencial. Les conferències telefòniques delictives no valen? Qui ho entén? Jo no.
Segons en Camino el Rei pot firmar l´avortament perquè és un cas especial. Així han estat casos especials els drets de cuixa, capar escolanets, ...i visca la pepa.
Un català en el Parlament europeu va contra el català en aquesta cambra. I parla a Intereconomía contra Catalunya i els seus fills estan en immersió de francès. Apa aquí!
En Berlusconi fa lleis que l´eximeixen de ser jutjat, de màfies, comprar jutges... I el Papa no diu res. Apa aquí!
Pederastres a pilons i no dimiteix cap responsable que, a més, està demostrat que tapaven l´assumpte delictiu. I els pederastres si són capellans no van a la presó. Val! I presumptament la carta del papa XXII demanant als bisbes que ho tapin, segons informes dels diaris. I la gent que han sofert pederàstia de joves envien els seus fills al col·legi on ells van ser violats.
Prefereixo no pensar més i anar a la meva, clar que sense fer mal a ningú.
Aquesta
no és la solució
josep guerrero león. blanes.
Com un membre més de tants aturats que desgraciadament hi ha al nostre país, vull mostrar el meu descontentament per tal que, d´alguna manera, la meva queixa arribi a ulls dels polítics. La sorpresa ha arribat quan en l´import de la prestació de l´atur d´aquest any em trobo que m´han fet un 0,92% de retenció (aproximadament uns 10 euros). Sé que pot semblar una xifra insignificant, però per a un aturat pot significar l´import total d´un àpat. Tanmateix, una part dels pensionistes també han vist reduïts els ingressos pel mateix motiu. He mostrat el meu malestar a l´oficina de l´INEM rebent com a resposta un incoherent «no hi podem fer res» i «consulti-ho amb el seu advocat».
Arribats a aquest punt, pressuposo que és una més de les mesures adoptades pel govern per tal de fer front a la crisi. La meva pregunta i queixa és la següent: els aturats són els que hem de salvar la crisi? Per què no es rebaixen els polítics els seus astronòmics salaris? Hi ha moltes altres maneres de solucionar les coses, però aquesta, sincerament, aquesta no és la solució.
Resposta a
«El secret encant
de Sandro Rosell»
Renato Cilento. barcelona.
El passat dijous 25 de gener, un amic meu em va convidar a la conferència sobre màrqueting del Sr. Sandro Rosell, empresari i precandidat a les eleccions del FC Barcelona, que es va celebrar a l´Auditori de La Caixa de Girona a dos quarts de vuit del vespre, a la qual vaig assistir amb aquest amic.
L´endemà, apareix un article a l´apartat d´esports del Diari de Girona on m´esmenten tres vegades i explicant tres coses que no són certes i que aclariré a continuació:
1.-«Apel·lant al tòpic de "sigues tu mateix i no diguis mai mentida", Sandro Rosell va aconseguir driblar la pregunta d´un gironí, Renato, que volia saber com sense desgranar ni un sol ítem del seu programa electoral és considerat el gran favorit per guanyar les properes eleccions a la presidència del Barça», es podia llegir textualment al diari. Vaig exposar, durant el torn de preguntes, que es comenta que molta gent el votarà, i que com podia ser aquest fet, si no havia presentat cap projecte ni cap model de gestió. Què tenia o quina era la recepta per, sense haver fet res, tenir gent a favor. La reacció del Sandro Rosell, que va entendre la pregunta, va ser posar-se vermell, dir-me que era molt bo, guardar un silenci (mentre una part de l´auditori aplaudia la pregunta) i explicar-me un exemple que no tenia res a veure amb la pregunta que havia formulat. La meva resposta va ser que no contestava a la pregunta. El «sigues tu mateix» ho va dir més tard, mentre contestava una altra pregunta del públic. Vaig insistir que no contestava la pregunta feta.
2.- També es podia llegir en l´article: «És un futur bon president del Barça, com li va fer notar el gironí Renato, sense necessitat d´explicar gaire res». Això no és cert, en cap moment li vaig fer notar que seria un bon president. Jo només vaig formular la pregunta.
3.- «El gironí Renato»: Aclarir que no sóc gironí i que ningú m´ho va preguntar.
Voldria exposar que el senyor que firma l´escrit no es va dirigir a mi en cap moment, no explica que la pregunta formulada va generar l´aplaudiment d´una part del públic, que el conferenciant es va posar vermell, i que, a la sortida, diverses persones del públic em van felicitar per la pregunta perquè els havia fet reflexionar.
