Cartes

Clara Couto casadevall. vilablareix.

Escric aquestes línies perquè sento indignació, feia més de 30 hores que estàvem sense llum, i per sort teníem aigua perquè per desgràcia els meus avis tenen l´aigua d´un pou i no tenien aigua ni llum, i el pitjor no era això sinó que havien caigut torres d´alta tensió i no podien sortir de casa seva. I encara queda un 30% dels abonats de Fecsa-Endesa que continuen estant sense llum.

Tampoc no entenc que a Vilablareix, que és un poble de 2.000 habitants, hagin caigut vuit torres d´alta tensió, s´hagin doblegat com un filferro, i que a sobre després de la nevada no vegés ningú treballant en aquestes vuit torres. Trobo que hi ha hagut poca atenció als ciutadans, ja que hi ha molta gent que ha hagut de dormir en pavellons, la gent que es trobava sense llum, sense calefacció, sense poder cuinar, etc. Penso que aquest tripartit està fent mal a Catalunya, l´any passat també va haver-hi problemes amb el vent que hi va haver (i no veig que fessin res i ara tampoc ho he vist), i deien que eren els homes del temps que no havien avisat suficient, que si els adverteixen que passarà alguna cosa així haurien d´augmentar les mesures de seguretat. Penso que el que ha passat a Catalunya sobretot a les comarques gironines és vergo­nyós ja que a l´hora de pagar impostos sí que actuen de primera però per resoldre els problemes han de tardar més de 30 hores...

Felicitats a l´Ajuntament

de Girona i a les brigades

Núria ferrer mola. girona.

Voldria felicitar l´Ajuntament de Girona i totes les persones que han ajudat que en un temps rècord Girona ciutat tornés a la normalitat després de la gran nevada. Allò que depenia de l´Ajuntament ha estat resolt amb una rapidesa i actuant amb una lògica digna d´una gran ciutat. S´han prioritzat les vies més importants i que facilitaven poder moure´s per Girona, s´ha netejat allà on ha calgut i encara que hi ha barris com Palau on encara s´han de treure arbres i obrir camins les brigades de l´Ajuntament no han parat. Crec que és just que reconeguem la feina i entendre que no es pot arribar a tot arreu.

També voldria felicitar a totes aquelles persones de les brigades de l´Ajuntament que s´han dedicat, pala en mà, a treure neu de les voreres i camins i facilitar-nos que a hores d´ara ens puguem moure per la nostra ciutat.

Inoperància política

F. Xavier roca font. girona.

Quan hi ha una situació extraordinària com les nevades del dia 8, el país queda paralitzat, una situació avisada des de dies pels serveis meteorològics, però com sempre gens previstes pels «grans polítics» que tenim en aquests país. L´única cosa que fan és fer declaracions, la meitat de les vegades sense saber quina és realment la situació, fer viatges de suport als afectats (la imatge és molt important) això sí, ells no tenen cap problema de desplaçament i per descomptat sense cap despesa, ja les paguem entre tots. Si amb aquests grans representants volem ser una nació, haurem de fer una reflexió i començar a exigir responsabilitats no només polítiques als que diuen que són els nostres representants.

Març marçot

Lluís Torner i Callicó. girona.

Quan ja semblava arribat el bon temps, i havíem començat a prescindir de la roba d´abric, aquesta segona setmana de març, coincidint precisament amb el Dia de la Dona, hem rebut la visita de la neu i -tot i que ja els homes del temps ens havien avisat-. Ateses les dates del calendari, ha estat un fet inesperat, tot i que aquell vell refrany català ja ho deixa clar quan diu: «Març, marçot, mata la vella i la jove si pot». Bé! Veure nevar és d´allò més bonic, permet contemplar boniques panoràmiques i ens mostra uns paisatges de postal, però? Ah renoi! després venen els inconvenients, amb tots els enrenous que com­porta, més tenint en compte que en tractar-se d´un fenomen natural molt esporàdic, per més que s´anunciï, sempre sol agafar-nos desprevinguts, tant als particulars, com als mateixos serveis públics i es produeixen els consegüents col·lapses circulatoris, que agreugen fortament la mobilitat de les persones. Ara bé! El que ens costa d´entendre, però, és que no hi hagi manera d´evitar que cada vegada que succeeix un fet semblant, el primer que sol fallar sigui un dels serveis que avui s´ha fet del tot indispensable, ja que que la seva mancança afecta greument tots els altres, i a la vegada a totes les llars, moltes de les quals, com ha passat a Girona capital i a d´altres llocs de la província, hem estat més de 24 hores sense llum; la qual cosa equival a dir, sense calefacció i en molts casos sense ni poder cuinar, amb l´inconvenient afegit que es malmeten els aliments que es guarden en neveres i congeladors.

Còm s´ho deuen fer, pensem, en aquells països on neva tant? No és possible que les companyies de llum, avui que es parla tant de l´R+I+D, apliquin part dels seus beneficis a tenir una xarxa ben ferma, per evitar aquests problemes? L´electricitat, als consumidors, no ens resulta gens barata, la qual cosa fa que ens preguntem: És proporcional el servei que rebem?

L´esperit d´Espriu

no s´oblida

M. ANGELS ALSINA I BOSCH. BESCANÓ.

S´ha parlat molt, aquests dies, de l´oblit de Salvador Espriu. Jo no hi estic d´acord. Indesinenter, adverbi llatí que podríem traduir per «sense aturar», és el títol d´un text de Salvador Espriu que va popularitzar el cantant Raimon. És un poema narratiu que explica com algú, que podia ser senyor de si mateix, esdevé gos mesell, i que, oblidant-se de la raó que té, s´ajup sota el fuet i llepa la mateixa mà que el té fermat enmig del fang. Aquest és el destí dels pobles que, sotmesos a un amo i amb la dignitat perduda, només els queda el recurs miserable de bordar. Espriu ens anima a no desesperar : Només «caldrà que digui de seguida prou, que vulgui ara caminar de nou»? Llavors sí: «Si s´arrisca de cop a ser qui és», se salvarà com a poble, «Ja l´amo de tot, no gos mesell, sinó l´únic senyor»? Aquest Espriu no l´oblidem, al contrari, ens anima, als catalans que volem ser independents, a seguir lluitant, perquè, com ell deia: «El somni de llibertat esdevé la cadena que em lliga ja per sempre al meu cant dolorós». Ara, més que mai, el tenim ben present.

No és qüestió de fe

Jesús Domingo Martínez. girona.

Em sorprèn que encara hi hagi persones que pensin que defensar la vida humana des de la concepció sigui un tema religiós; aquí estan les ministres il·lustrades (De la Vega, Bibiana, Jiménez, Salgado, etc.).

Per entendre que l´esclavitud (abolida en la Península en 1837) atemptava contra la dignitat de les persones no va fer falta tenir fe. També hi va haver persones que pensaven que era cosa de la religió catòlica i les seves «imposicions». Encara sort que això es va superar. En el cas de l´avortament ocorren coses semblants. No és necessari ésser catòlic i tenir fe per adonar-se que hi ha una vida humana indefensa en cada embrió que es concep. Ens agradi o no, la naturalesa humana no la podem modificar. Per adonar-se d´això no cal creure en Déu. N´hi ha prou d´obrir els ulls i comprovar aquesta realitat natural. No és qüestió de fe, sinó de biologia.

Contesta a l´amic Picas

Quim Torra. GIRONA.

Moltes vegades he coincidit amb vostè, Sr. Picas, quan defensa Franco: no es pot esborrar cap episodi de la nostra història i en quasi quaranta anys va haver-hi coses molt positives. Ara però, amic meu, amb la seva carta criticant l´opció sexual de l´alcalde de Figueres, Santi Vila, m´ha decebut. I penso: «Con la Iglesia hemos topado» quan tant Vila com vostè mateix citen Torres i Bages i Vidal i Barraquer. Jo em pregunto: per què no cita sant Agustí? Li faré memòria del que va deixar escrit: «T´he fet un únic i breu encàrrec, estima i fes el que vulguis; si calles, calla amb amor; si crides, crida amb amor; si castigues, castiga amb amor; si perdones, perdona amb amor. Que l´arrel de l´amor sigui dins teu. D´aquesta arrel només en poden sorgir coses bones». Un consell, si l´accepta Sr. Picas: deixi que els ciutadans i ciutadanes s´estimin lliurement.