JOAN VILA
la decisió del consell d'administració de Caixa Girona ens ha agafat per sorpresa. Costa escoltar dir a una entitat com aquesta que vol romandre petita i que intentarà sobreviure amb un pla de viabilitat. Que cru és escoltar això! Us ho tradueixo: intentarem no morir en l'intent per acabar en altres mans.
Enric Vilert deu estar content en haver impedit la fusió amb les altres caixes. No sé les raons que han impulsat el consell a prendre aquesta decisió, però em temo que no deuen ser gaire transcendents i més aviat deuen ser polítiques. Sí que entenc que un consell que ha estat el responsable del desastre de crèdit hipotecari, del monocultiu econòmic de l'entitat, es resisteixi a canviar la manera de fer, que és tant com acceptar que ho han fet malament. No s'accepta i punt. Això és el que acaba de fer Caixa Girona.
La decisió forma part també de la manera de fer empresarial d'aquí. Més val ser cap de ratolí que cua de lleó, diuen. Es prefereix ser autònom i decisiu essent petit que no pas eficient i englobat en una entitat més gran.
Doncs ja m'explicaran de què volen viure. La caixa no té oficina d'empreses, li tremolen les cames quan ha de fer un descompte d'un valor una mica gran, no té prou cabals per donar crèdits de cert valor a les empreses,... només té el recurs a microoperacions i sembla ser el camí que vol seguir.
Doncs bé, les empreses petites i mitjanes, en quantitat a les nostres comarques, hem de fer la nostra via, com diu en Vilert, hem de ser responsables. Tenim els grans bancs, La Caixa, Caixa de Catalunya i tindrem la nova caixa Unnim. Malauradament no podrem treballar amb la minicaixa de casa nostra. Però els temps que vénen són temps de sinergies amb els clients i amb les empreses de serveis i de proveïdors. Si no és possible treballar amb la caixa del país, l'haurem d'oblidar. I això vol dir també convèncer els treballadors que les nòmines han d'anar a una altra entitat que aporti sinergia. No són temps per malaguanyar cap esforç. I Caixa Girona ho acaba de fer. Adéu.
