La improvisació ha estat la principal característica des que va començar el temporal de neu. Primer per la falta de mesures preventives davant els avisos meteorològics. I, després, per recuperar la normalitat. La reacció política i de les empreses responsables davant la falta de subministrament elèctric a les comarques gironines no ha estat la mateixa que es va produir l'estiu de 2007 amb l'apagada de Barcelona. És cert que l'origen tampoc no és igual. La responsabilitat directa d'aquell era de l'empresa transportadora (Red Eléctrica) i de la distribuidora (Endesa). El de les comarques gironines neix d'una excepcionalitat climàtica, però no és menys cert que les empreses responsables (les mateixes que a Barcelona) han de garantir la fiabilitat de les seves línies i l'adequat subministrament a l'usuari. A Barcelona, no només el mateix dia ja es van instal·lar generadors, sinó que fins i tot el Govern català en va reclamar al Ministeri de Defensa. Malgrat que va semblar l'apagada del segle, al segon dia ja només hi havia 10.000 abonats sense llum. L'apagada de Girona, malgrat haver estat d'un major abast, ha tingut una reacció molt més tardana. Els generadors no s'han começat a instal·lar, i amb comptagotes, fins passades 48 hores. La indignació d'alcaldes i veïns és comprensible. Pretendre que una línia elèctrica vital per a centenars de milers de catalans i per a tota una àrea econòmica no ha d'estar preparada per a una nevada que es pugui produir cada trenta anys és no haver après res de la història. Les torres elèctriques han d'estar preparades per a la neu també a la costa i a l'interior. Perquè, de vegades, hi neva com a la Cerdanya. Si les torres del Pirineu resisteixen trenta centímetres de neu, les de la resta del país també ho han de fer. Si no, tard o d'hora cauran. Com ha passat. És gravíssim i algú ho hauria de pagar.
