JORDI SERRANO BLANQUER
Suposo que també us passa a vosaltres, hi ha grans notícies que no us diuen res i n'hi ha d'altres, molt modestes, que en canvi us semblen molt importants. Aquests dies s'ha celebrat un referèndum a Islàndia. Em semblava que el problema era que el Govern islandès tenia un dèficit i un deute públic descomunal i que ara calia posar-hi remei. Quan he començat a llegir la lletra petita he quedat esparverat. Resulta que el govern era un bon govern. Resulta que en aquell país hi havia un banc anomenat Icesave, que gestionava fons equivalents a deu vegades el PIB del país, uns 3.900 milions d'euros, un 0,6 bilions de pessetes. El banc va fer fallida molt aviat, es veu que hi havia molts clients anglesos i holandesos i aquests volen recuperar els diners. Els governs d'aquests dos països exigeixen que els pobres ciutadans islandesos, que no en tenen cap culpa, retornin els diners, contradient tots els principis del capitalisme, a més risc més benefici.
El resultat és que cada habitant hauria de pagar 40.000 euros amb un interès del 5,5% i, és a dir, 100 euros al mes durant 8 anys. Quina barra, quina barra, quina barra. Per què no fan pagar aquest deute a Xavier Sala Martín, que predicava que no calia que els bancs estiguessin sota el control i vigilància dels governs?
El resultat és que els islandesos han volgut fer un referèndum sobre si volen pagar o no, com no podia ser d'altra manera si no volíem perdre definitivament la confiança en la salut mental de la gent, resulta que un 93% ha dit que no volen pagar i només un 1,8% d'islandesos sonats ha dit que sí.
Estic esgarrifat en entendre com funciona això, i llavors he pensat: resulta que hi ha crupiers malalts de ludopatia en quantitats industrials que endeguen l'economia del món a fer punyetes i a sobre els hem de pagar tots els desperfectes, mentrestant aquesta gent ens diu que cal l'acomiadament lliure, reduir les pensions si no eliminar-les, rebaixar els sous un 20% i tota mena d'iniciatives amb gran sensibilitat social. En fi, això és el que ha passat, passa i passarà al nostre país. Vam haver de sanejar la Caja de Castilla la Manxa i ara sanejarem tots els banc i totes les caixes del país. És a dir, acabarem pagant tot el que han deixat a deure els promotors immobiliaris. Cap d'ells anirà a la presó i a més els centenars de milers de pisos construïts continuaran sense ocupar mentre centenars de milers de joves busquen pis assequible per emancipar-se.
Una cosa era reivindicar el socialisme real on tot estava planificat i res funcionava, però voleu dir que no caldria una mica de planificació racional? No caldria fer retornar els diners estafats i que romanen a paradisos fiscals? No seria millor que aquests pisos s'utilitzessin? El que és utòpic és que el món funcioni bé així. En fi, tots som islandesos.
