"Estic sola, sense llum i sense nevera... amb una estufa a casa", deia amb la veu tremolosa a través de la ràdio la Teresa, una dona de 93 anys de Vidreres espantada després de tres dies sense llum. Pocs minuts després, el cos de vigilants de la població es presentava a casa seva per interessar-se per ella. Com aquest exemple en podríem trobar centenars durant aquests dies. Si una cosa ha demostrat aquest "big one" meteorològic, és que Catalunya està governada pels ajuntaments. La resta d'estructures administratives i de gestió estan destruïdes i són absolutament inoperants. Divendres rodava el primer cap: el del cap de la comissaria de Mossos d'Esquadra de Figueres. Si la safata només ens serveix el cap d'aquest policia, representarà que és un cap de turc. Aquest home va decidir marxar de Figueres (viu a Girona) quan va començar a nevar. El cas d'aquest mosso no és aïllat, sinó que m'atreviria a dir que va ser força generalitzat dilluns i dimarts. Fins dimecres les conselleries de la Generalitat no van agafar consciència de la gravetat de la situació. I va ser massa tard: la seva organització no estava preparada per afrontar-ho. Malgrat els quilos de burocràcia: transcats, pidiracs, neucats... i tot tipus de parafernàlies, la Generalitat s'ha mostrat com mai com un ens de gestió incompetent. És culpa dels polítics? Sí! Però en part. És culpa dels polítics del tripartit? Sí! Però també només en part. Ja fa anys que l'Administració catalana és ineficient en conjunt (d'individus competents també n'hi ha). Hi ha un excés de funcionaris, ningú els audita la seva feina i en molts casos tenen uns sistemes de treball obsolets i absolutament proteccionistes. Quants alts funcionaris amb responsabilitats en la gestió d'aquesta gran crisi provocada per la nevada van abandonar dilluns al migdia el vaixell com si fossin rates? Em consta que uns quants. Qui va fer tornar els policies, bombers, rurals i tècnics que podien ajudar i que estaven de festa? I si van tornar, qui va coordinar les seves taques?

La Generalitat fa temps que va treure la gestió de Girona i va convertir els seus càrrecs locals en figures de representació. Aquests dies ningú podia assolir tot el poder per fotre un cop de puny sobre la taula, manar, coordinar i decidir. Les decisions sobre Girona es prenien -i de forma errònia- des de despatxos de Barcelona. Insisteixo: sort dels ajuntaments!

Servirà aquest greu episodi per repensar-ho tot, o els ciutadans continuarem abaixant el cap i empassant-nos-ho tot? No és només un tema de canviar partits de govern, sinó de canviar tot el funcionament de la Generalitat i la mentalitat del país. I això, ens agradi o no, només ho poden fer tots els partits polítics.